martes, 18 de diciembre de 2012

Análisis del míster (Brafa)


Partido Jornada 10: Escola Brafa – Catalonia.
Análisis táctico (por Dani López). 
Lo primero que me gustaría destacar de este partido es el gran número de goles que encajamos (4). Es evidente que el equipo no estuvo nada bien en defensa, pero no solo los cuatro de atrás, sino todo el equipo en general. Porque en un equipo todos atacan y todos defienden. En mi opinión, el fallo empezó por una mala presión de los interiores que obligaban al pivote a presionar muy arriba. Esto producía que fuera fácilmente superado con un pase y nos pillaran en igualdad o inferioridad a los cuatro de atrás. Cada uno tiene que cumplir sus funciones, tanto ofensivas como defensivas, porque en el momento que uno no las cumple, otro jugador hace el trabajo de otro dejando el suyo sin hacer, que lo hará otro y esto deriva en una cadena de errores.
También debemos hacer una presión más agresiva al poseedor del balón. Como ya he comentado en anteriores análisis el poseedor del balón debe ser el primero en recibir la presión. De no hacerlo supone darle toda la ventaja para ejecutar un pase, progresar en el campo o incluso tirar a portería. A balón parado también debemos ser más responsables en el marcaje individual y más contundentes.
¡Pero no todo lo hicimos mal! Hemos mejorado un aspecto ofensivo de nuestro juego muchísimo y nos está dando muchísimos goles: la movilidad de la línea atacante buscando la profundidad. Y ahí los interiores y el pivote están geniales leyendo esos desmarque y poniendo pases a nuestros delanteros que los ponen solos delante del portero rival. Defensivamente las coberturas también estuvieron bastante bien. La circulación de balón estuvo a ratos bien. Pero en los últimos minutos, condicionados por la ansiedad de tener un resultado apretado, nos quitábamos en balón de encima y jugamos muy poco. Tenemos que aprender a que cuando queda poco y el resultado está apretado lo que más conviene es mantener el balón el máximo tiempo posible y no dárselo al contrario en cuanto se recupera. Como decía el mítico Johan Cruyff “la mejor manera de defender es tener el balón”. Esto se refiere a que mientras tengas el balón el contrario no pude hacer gol. También hay que evitar conceder córners y faltas cercanas.

 Aspectos psicológicos y motivacionales.
 A mi personalmente nunca me gusta quedarme solo con el resultado, tanto en la victoria como en la derrota. Tenemos que hacer autocrítica y saber que podemos jugar mucho mejor de lo que lo hicimos en este partido. Quizás por exceso de confianza sabiendo la posición del rival. Nos equivocaríamos si de este partido solo nos quedáramos con que hemos ganado. Podemos ganar a cualquiera pero también nos puede ganar cualquiera en cuanto bajemos un poco el nivel.
En otra ocasión más tuvimos que remontar un gol tempranero y esto me dice dos cosas, una buena y una mala. La mala es que es peligroso empezar muchos partidos perdiendo porque si marcan el segundo ya la montaña sería más grande y difícil de remontar. La buena es que este equipo tiene carácter y espíritu de superación. También es destacable que llevamos 4 victorias consecutivas y dos meses y medio sin conocer la derrota (9 partidos). Tenemos que seguir trabajando a tope. Y como ya dije el lunes en el vestuario cuando un compañero falla lo que más necesita en ese momento es una palabra motivadora que le anime y le de aliento. Así estará a tope el resto del partido. De hacer lo contrario le perjudicará y estará inseguro el resto del partido. Recordad que todos somos humanos y todos fallamos, y yo soy el primero que fallo.
Este fin de semana recibimos al Poble Sec. No debemos fiarnos de cómo vayan en la clasificación, debemos jugar a tope desde el 1 al 80, ganar el partido e irnos de vacaciones de Navidad con buen sabor de boca. El progreso del equipo hasta ahora ha sido muy grande en cuanto a juego. Y en cuanto a resultados la verdad que son muy buenos. ¡VAMOS CATA!

domingo, 16 de diciembre de 2012

Jornada 10; Escola Brafa - UB Catalònia

Pre-partit
Buf!
El que m'ha costat arribar al maleït camp... com diria el meu professor d'escacs, Pensaba que subía al cielo. Hem hagut de preguntar a un dels taxistes de la zona per saber ben bé on era el camp de l'Escola Brafa, el nostre rival d'avui.
Sabíem poca informació sobre el nostre rival, l'equipació i poca cosa més (xist). No sabíem la formació que utilitzaven, ni els millors jugadors del conjunt, ni els seus punts forts com tampoc els dèbils. Sortiríem a per totes i punt, sense excuses.
Dic això de sense excuses perquè avui no contàvem amb la presència del Pau, ja que finalment no ens l'han cedit. Una llàstima tenint en compte la qualitat del jugador, però guanyaríem fóssim qui fóssim.
El camp del Brafa ha estat batejat per majoria absoluta al vestuari amb el nom de La Jaula 2. Tot engabiat i una mica estret. El terreny de joc era a més similar al camp de les Llars Mundet (La Jaula). Podíem dir doncs, que ens trobàvem com a casa.
Poca cosa a destacar doncs del pre-partit. Charla de equipo al vestuari, idees clares, sabíem com havíem de jugar. Algun que altre jugador encara ara arribava tard per les nombroses dificultats per trobar el camp (com a mínim jo! (i el Joan també)) =).
Onze inicial, una mica d'escalfament, pinya de l'equip i com dèiem al principi, alineacions confirmades:
1. Joan Aldavert.
2. Ramón Obis.
3. Christian Guzmán.
4. Iván García.
5. Ian Marca.
6. Albert Puntí.
7. Pau Romaní.                                                          
8. Andrés Torres.
9. Jordi Codina.
10. Bernat "Berni" Arnal.
11. Camilo Moriones.
12. Víctor Collell.
13. Èric García.
14. Oriol Diéguez.
15. Miquel "Miky" Alcarria.
16. Tomàs Giró.

El partit
El partit començava puntual. A les 9:00 h. ja estaven els jugadors al camp i l'afició a La grada. Uns bancs que vam haver de portar. Algo és algo, quelcom és quelcom.
Al principi moments de desconcert, el joc no estava massa clar, semblava que nosaltres podíem aprofitar la defensa avançada del Brafa amb pilotes a l'espai. En alguna ocasió d'aquestes ens podríem avançar.
Tot i això, passàvem algunes dificultats, fins al punt que el Brafa s'avançava al marcador. Pilota a l'àrea que un jugador remata creuat, la pilota toca el pal i entra. Tranquil·litat, començar perdent no ve de nou!
Minut 10. 1-0.
Com deia, començar perdent no venia de nou. No ens preocupàvem massa per això, l'equip no estava desanimat i la graderia animava tot i que faltava la Cheerleader oficial Tomàs Mr. amb el seu inseparable Walkie Talkie. El xou de la banqueta!
Ara que, les passades en vertical no faltaven. Passada enorme del Berni al nostre DJ Codi que queda en un 1contra1 amb el porter. Codina xuta per l'escaire de primeres des de força lluny i firma l'empat!
Minut 14. 1-1.
Primera part entretinguda, però sense més gols. 1-1, partit força igualat, si algú s'havia d'avançar semblava que havíem de ser nosaltres, però no estava del tot clar. Partit igualat, tenint en compte la posició del Brafa era un rival més que digne. Sempre s'ha dit que no hi ha rival petit!
Jo sortia a escalfar a la mitja part juntament amb Tomàs Jr. (òbviament). Entraríem per l'Iván i per l'Andrés respectivament. A la primera part havia entrat el Miky per el Ruma.
Començava així doncs la segona part.
Seguíem una mica la dinàmica de la primera meitat. No massa clara la cosa, però amb el Cata lluitant.
I vam tenir recompensa.
El Berni es queda sol davant del porter després de driblar a un defensa. Amago disparo, es dribla també al porter i a porteria buida ens avança al marcador. Som-hi!
Minut 51. 1-2.
No hi havia treva. La pressió asfixiant del Catalònia dóna els seus fruits i el Camilo recupera una pilota a un dels centrals i marca fàcilment. ¡Dedicatoria incluida hacia la gradería, y en especial a la socia número 1 del Catalònia, la abuela del Christian, la que siempre da ánimos y cree en el equipo! ¡Grande Camilo! 
Minut 52. 1-3.
Un partit mai està tancat, i menys amb un resultat tan perillós com aquest. Gol del Brafa afortunat aprofitant un bot estrany de la pilota que soprèn l'Èric que fa una sortida en va. Avui tocaria patir.
Minut 60. 2-3.
Continuem anant a l'atac. Gol del Berni per relaxar els ànims que la graderia celebra com si haguéssim guanyat una lliga. Un gol transcendent. Molt important.
Minut 62. 2-4.
I per acabar-ho de rematar (o intentar acabar-ho de rematar) golàs de l'Oriol, aprofitant una enorme passada del Camilo que l'Uri defineix fent una vaselina al porter. Quina classe!
Minut 65. 2-5.
Semblava que a partir d'aquí ens podríem relaxar. Aquests quinze minuts havien de ser plàcids. O així pintaven les coses.
No va ser així.
L'àrbitre xiula una falta en contra a la frontal de la nostra àrea que el seu capità xuta amb solvència i la pilota entra per tot l'escaire. L'Èric arriba a tocar la pilota, però aquesta és imparable.
Minut 67. 3-5.
Molts jugadors demanaven el resultat. Ens descomptàvem! I més que seguiríem. A falta de deu minuts pel final, xut des de la frontal del mateix capità que novament res pot fer l'Èric. PATIREM I POCA BROMA, QUE LA GENT AMB PROBLEMES CARDÍACS SE'N VAGI DEL CAMP. MOLTES GRÀCIES.
Minut 70. 4-5.
I en aquests deu minuts van passar mil i una coses impossibles de relatar (fins i tot per mi!) =). L'àrbitre va ser sens dubte l'home del partit. Qualsevol acció mínimament dubtosa qualsevol dels dos equips aixecava els braços enlaire reclamant qualsevol cosa. MANS! FALTA! EEEEEEE FUERA DE JUEGO! ÁRBIT HÓSTIAS NO ME JODAS! ME HA DAO UN BESO JOER!
Centrada de còrner del Brafa que remata un jugador, bat l'Èric i el Berni la treu "sota pals", i salva el gol. Tots els jugadors del Brafa salten i reclament el gol, que la pilota està dins de la porteria. Més valdria no opinar, no sóc qui, però a mi m'ha semblat que la pilota entrava per poquet, uns dos metres o així. Errors els té tothom, i si són a favor, benvinguts siguin.
Partit esbojarrat, tot el Brafa atacant i sense jugar ja a futbol, l'objectiu era clar. No ens havien de marcar! Ho vam aconseguir i així vam assaltar La Jaula 2. I felicito al Brafa. Pel partit. Pel comportament. Podia haver acabat molt pitjor. L'àrbitre en va sortir viu, que és el que compte. ¿Qui sóc jo per puntuar l'actuació del col·legiat? Personalment, m'arriben a estafar a mi aquest gol i me'n vaig expulsat, així que, Felicitats Brafa i Enhorabona Catalònia! Lluitant per l'ascens!
I el més bonic del futbol, el companyerisme. Al final del partit salutació especial per Andrés Fernández Ruiz, jugador del Brafa i exjugador del Mític Martorell de les 1000 copes. El Martorell dels rècords. Un gran jugador i una gran persona que, fins i tot quan perd, se'n recorda dels vells amics i hem xerrat una estoneta. Andrés Fernández, Pol Dalmau, Albert Puntí, Pedro, Èric García, Christian Guzmán, Luís López, Eloi Martínez, Javier Acín, jo mateix,... quants moments viscuts amb el Martorell de les 1000 copes. Ai, que ploro! (Snif snif).

PD: Anem ja amb el Catalònia i amb l'1x1, que és el que interessa, ¿eh? =).

L'1x1


Joan Aldavert (Sonen les trompetes, arriba el Joan!). Sonaven les trompetes quan entrava al vestuari el Joan enmig de la Charla de equipo. I arribava amb força, està a tan sols dos gols de l'Èric en la lluita pel Zamora, avui retallant diferències novament. Cada vegada més segur. Acció destacada en un còrner que ha tret els punts. Ai quan s'enfada... que tremoli Catalunya i que tremoli Hulk!











Ramón Obis (Infranquejable). Aquest és l'adjectiu que més bé se li adapta dels que se'm poden acudir o dels que li he posat fins ara. Avui molt segur, moltíssim. Defensivament un monstre, ofensivament impecable, nou gran partit del Ramón. Ja ho diu ell; només marca els gols de tres en tres, o tres gols o cap. ¿Un FIFA Street a l'arribar a casa?









Christian Guzmán (Hola senyor DJ aixeca't, que no pari la festa (Hey Mr. Dj. get up, don't stop the party!)). PARTIDÀS, amb majúscules del Christian, un astre. Avui s'ha quedat sense marcar (cosa poc habitual en ell eh!) però ho ha compensat tot en defensa. Quin paio. Enorme, enorme, no tinc paraules... hauré d'ampliar el vocabulari amb aquest equip!









Iván García (Ramón i Iván, la millor parella de ball). Quan juguen aquests dos per bandes, la defensa del Catalònia pot estar tranquil·la. No el passen pràcticament mai, i, sent un dels més veterans de l'equip, ho dóna tot al camp i sent els colors com cap altre. Cada setmana més i millor!










Ian Marca (Plusquamperfecte). Doncs com l'Iván i el Ramón, ell i el Christian formen de les millors parelles de centrals de la lliga. Us semblarà extrany que els elogi tant a tots havent rebut quatre gols en el dia d'avui. Bah, que més dóna, són tots uns enormes jugadors i es mereixen això i molt més. L'Ian perfecte una setmana més, i com jo, segur que té ganes d'estrenar-se en lliga! (tot i que jo ho faré de puntera!) =).












Albert Puntí. (Busquets, Essien, Khedira, (bé aquest últim no) Song, Sissoko, Mascherano, Touré Yaya, PUNTÍMBAUER!) Per mi, el millor del partit (s'haurà de discutir amb el Berni). Avui ha lluitat cada pilota com si dins de poc fos la fi del món. Merda, ja he cridat el mal temps... ai el dia 21... en fi, avui perfecte perfecte. Destacadíssim en el dia d'avui l'Albert, que com tots, es supera partir rere partit.











Pau Romaní "Ruma" (Treballador). Abans del partit el míster ens deia que cadascú havia de fer la seva funció al terreny de joc i la dels demés no. Doncs així de simple ho fa el Ruma, que compleix amb el seu deure com pocs altres, i quan aquestes passades verticals que rep acabin en gol, tornarà a tremolar Catalunya! Sí, sí, sí, ha arribat Romaní! (Els gols són com el Ketchup; pot ser que no et surtin, però quan en surten, surten tots de cop!).













Andrés Torres (Don Andrés sense lesions i moreno!). Que gran que és, quina classe que té, com passa la pilota, com l'acarona... Excels! que diria el Jordi Basté. Magnífic avui també, no ha vingut el Pau, però no per això tenim menys mig del camp, amb l'Andrés podem respirar tranquils que tenim benzina per un tub! (mai millor dit!).













Jordi Codina (Gerd Müller, Torpedo Codina!). Sembla ser que el Codina s'ha assebentat del mindundi aquest del Gerd Müller i dels seus 86 gols, i que Messi l'ha superat. ¿Doncs sabeu què? Codina vol marcar més de 86 gols en un any natural i ho vol fer amb el Catalònia! Torna a tremolar Catalunya i també Alemanya! Avui ha tornat a mullar i és pitxitxi de l'equip! (compte amb el Berni que t'està trepitjant els talons!) Lladre de tovalloles i nou Waterboy de l'equip? Estarà per veure =).













Bernat "Berni" Arnal (Sacrificat). Avui s'ha deixat la pell. Ha mort al camp. Ha mort per l'equip. Ha jugat de tot, ha fet de tot, ha marcat dos gols, n'ha salvat dos "sota pals", una assistència... que no li passin el vídeo del partit al benvolgudíssim Moya, que de ben segur que si el veu jugar tal i com està jugant, el vol encara més per l'Infantil A. I una meeeeeeeeeeeeeeerda, aquest és nostre.











Camilo Moriones (Olé como lo parte, el Camilo con su arte!). La alegría del equipo salió de titular y dio alegría. Dio alegría con su gol, con su carácter, con sus ganas, con su juego. Y sobretodo con la dedicatoria a la abuela del Christian. Qué tío, cómo lo vive y cómo juega. ¡Ya no le puedo decir que se parece a Alexis Sánchez porque por lo menos Camilo marca! ¡El tigre Falca.... ¡Camilo!!











Víctor Collell (Hora d'autoavaluar-se!). Quan m'arribo a mi, li fallen les cames al cronista. ¿Què poso? Pf, normalet, esbojarrat com sempre per pujar per bandes i marcar, però un ha de tenir el cap per el que està fent i per el que ha de fer, i la meva feina és defensar! Així que res de peròs, tu ets defensa i punt! Que va, que estic dient meravelles de tothom, no fallaré jo, renoi! Gran partit del cronista i de l'ex Waterboy (m'han despatxat!) =(.












Èric García (Donant emoció al partit (i al trofeu Zamora)). Tants anys que porta jugant l'Èric, tanta veterania, un dels capitants de l'equip, immens jugador i immensa persna... conveçudíssims que aquestes errades no són típiques d'ell, però per el que deia abans segur que a ell no li afectarà per a res. Que no se'ns desanimi, és una de les peces fonamentals de l'equip!








Oriol Diéguez (Shhhhhhh). A callar tots, perquè l'Uri porta tres gols en lliga i potser no es planteja el rècord de Müller, però això de que el Christian porti tants gols... no pot ser! Quin golàs que ha marcat, i és ben curiós, perquè sempre que marca són autèntics golassos! Cada setmana millor, no només marca, sinó que transmet tranquil·litat a la línia atacant i té molta sang freda. Li haurem d'anar trobant un jugador referència de l'elit.













Miquel "Miky" Alcarria (Escaquista). Finalment vaig poder dir que SÍ, que el Miky va jugar a escacs quan era més petit, i era el meu etern rival, de l'Escola Auró! Recordàvem vells (o bells) temps mentre escalfàvem al pre-partit. Quan ha entrat a la primera part ha fet jugades destacadíssims d'extrem, ballant a la defensa rival quan volia i sense miraments.














Tomàs Giró Jr. (Filósofo). Les frases del Tomàs a la banqueta inspiren a un amb la seva retòrica ens té a tots enamorats. Com la frase del Ketchup i els gols. Molt bon partit del Tomàs, el polivalent de l'equip, que avui ha jugat d'interior, i ho ha fet doncs com sempre, realment bé. Està a totes i no se li escapa cap detall. Gran partit!









Dani López (Infartao). Los sustos que se lleva cuándo el equipo está apurado. Lo vive cómo el que más y eso le pasa factura en los momentos clave. Un día se desplomará en el terreno de juego por los nervios. Hoy, cada vez que había un rechace dirigido al banquillo, todos se tapaban la boca y exclamaban "¡ojo con el ojo!". =).











Josep de Gregorio (Tornant als terrenys de joc). Avui ja ha segut amb nosaltres a la banqueta vivint el partit intensament. Està algo millor del peu, i ens alegrem, que dins de poc estigui ja al 100%. Ara també assisteix a algun entrenament. Avui però rebia l'ajuda del tercer entrenador / delegat de l'equip!









Tomàs Giró Mr. (Waterboy, vull dir, Walkieboy!). El seu inseparable Walkie Talkie avui potser no feia tanta falta, la banqueta i els pares estaven quasi connectats. Es troba a faltar a la grada, però quan hi torni, es trobarà a faltar a la banqueta. Li està agafant el gust a això de ser delegat!






I la setmana que ve, l'últim partit de l'any, contra el Poble Sec. Penúltim classificat de la lliga, sabem que no hi ha rival petit i sortirem a mort, si és que el 21 de desembre no s'ha acabat el món. Felicitar com sempre a l'afició per haver vingut a aquestes hores inhumanes i per estar allà en tot moment, gràcies. Ens veurem divendres dia 21 al sopar-berenar, tots units fem força! (merda, el Copyright... aconseguirem la glòria, fins al final Catalònia!).

Víctor Collell

Espai per apostar
Estrenem aquest apartat amb la idea de que vosaltres els lectors pugueu apostar pels diferents partits de la nostra categoria (Segona Divisió Cadet Grup XIII). Podreu apostar escollint tres opcions; poseu un número u (1) si creieu que la victòria serà de l'equip local. Poseu un número dos (2) si creieu que la victòria serà de l'equip visitant. Poseu una lletra ix (X) si creieu que el resultat final serà d'empat. Podeu enviar les vostres respostes al següent mail; Victuu.blondie@gmail.com o bé a victorcollell@hotmail.com. També podeu entregar-me a mi personalment (Víctor Collell) un paper amb els matxos i les vostres apostes. Cada setmana hi haurà algú que tindrà més encerts que un altre, i ja pensarem en algun premi especial (no us espereu res especial (ni no especial)) =). Les votacions es tancaran cada divendres a les 00:00 h. Qualsevol mail enviat a partir d'aquella hora serà rebutjat (tot i que sé que poca gent enviarà mails a altes hores de la matinada per apostar!) =). Rebreu un mail de tornada conforme hem rebut les apostes. És totalment gratuït.
Apostes per la jornada 11 de la Segona Divisió Cadet Grup XIII (dies 22 i 23 de desembre):
























Que la sort us acompanyi!

jueves, 6 de diciembre de 2012

Análisis del míster (Llefià)


Partido Jornada 9: Catalonia – Unificación Llefià.
Análisis táctico (por Dani López)
Este partido en mi opinión ha sido muy completo a nivel táctico. Fuimos muy superiores al contrario, y los dos goles de diferencia del resultado final no reflejan ni mucho menos la superioridad que tuvimos. Cabe recordar que tanto el segundo como tercer gol de ellos fueron fallos individuales nuestros. Con ello no quiero reprochar nada a nadie, todo lo contrario la victoria fue trabajo de todos. En la primera parte, exceptuando la jugada del 0-1 no pasamos ningún a puro atrás. Todo esto gracias a la mejora del equipo a la hora de defender el 1-4-4-2. Las coberturas de los centrales fueron constantes y gracias a ellos los laterales se sintieron mucho más cómodos. También cabe destacar que supimos aprovechar muy bien la superioridad que teníamos en medio campo (tres contra dos), la circulación de balón fue muy buena y supimos jugar en amplitud.
Los extremos y el delantero centro estuvieron muy participativos buscando profundidad. Así vinieron los dos primeros goles: desmarque de ruptura del delantero y pase vertical de un medio que lo dejaba solo ante el guardameta rival. En esta ocasión  Codina no falló, y es que cuando tiene el día lo mete todo. Este debe ser nuestro juego. No solo tenemos un estilo de pases rápidos y circulación de balón (posesión), sino también un juego de verticalidad ofensiva, buscando constantemente la portería contraria. Por tanto podemos decir que las mejoras más vistosas del equipo en este partido han sido la seguridad defensiva con las coberturas y la movilidad de la línea atacante partiendo de amplitud para buscar la profundidad.

Aspectos psicológicos y motivacionales.
Una cosa que me gustaría resaltar de este equipo es, que pese a ir perdiendo tiene confianza en el mismo, no se desespera y sigue jugando su estilo de juego sabiendo que tarde o temprano llegarán los goles. Yo cuando nos marcaron el 0-1 no sufría porque sabía que éramos superiores en juego y que el fútbol tarde o temprano acabaría haciendo justicia.
Tras acabar el calentamiento pasamos el vídeo, solo hacía faltar mirar las caras de los jugadores para saber que lo iban a dar todo en el campo. Y más aún cuando acabó el vídeo e hicimos esa piña con la música de Gladiator todos mirándonos a la cara con esas palabras mágicas que me salen de dentro. ¡Lo que hace la comunicación no verbal! No es lo que digo sino la expresión de la cara, la forma de decirlo; porque noto en vuestra cara que os creéis lo que digo y que os motiva.
Otra cosa que quiero destacar es la gran actitud de este equipo y su deportividad. Pese a recibir patada tras patada nadie tuvo un mal gesto hacia el rival. Tenemos que saber que cuando un rival pega muchas patadas es que está impotente y lo que pretenden es sacarnos del partido y que entremos en su juego. ¡Y no podemos darles ese gusto! El mayor gusto es seguir jugando bien y seguir metiendo goles. Puede que alguno de vosotros se picara un poco. Pues que sepáis que lo mejor es controlarse y seguir jugando a tope, sin caer en provocaciones.
Por último, decir que lo que nos hace estar unidos es la amistad. En un grupo siempre habrá pequeños conflictos pero si está unido se resolverán sin problemas, y ese es nuestro caso. Y la afición otro partido más estuvo apoyándonos y empujándonos hacia la victoria, no dudo que dirigidos por Tomás. Esta afición si que no falla nunca, ni en los momentos difíciles!
Saludos y hasta la próxima jornada.

domingo, 2 de diciembre de 2012

Jornada 9; UB Catalònia - Unificación Llefià

Pre-partit
Quin freeeeeeed!
¡Congelats! tenia els mocs quan arribava a les nou del matí a La Jaula. No hi havia però excusa per no jugar i no donar-ho tot al camp. La Jaula congelada encara es fa més temible.
Ens enfrontàvem al Llefià, un rival de la talla similar a la del Sant Andreu, vuitens a la taula. No teníem informe del seu equip, ja que l'horari del seu partit va ésser impossible de veure per els nostres Ojeadores oficials. El nostre corresponsal Ramón no va poder organitzar una quedada per anar-los a veure. Que estrany. Li exigim massa, deu tenir massa feina a les redaccions de la Sexta (recordar que treballa per Minuto Y Resultado a la Segunda Divsión Cadete.
No sabíem tampoc la tàctica ni la formació que utilitzava el Llefià. Ens enfrontàvem a un rival desconegut. Ells, no obstant, tampoc coneixien a qui s'enfrontaven, ni el camp que visitaven. Que tremolin, que venen els Cadells del Catalònia per menjar-se a tot aquell que gosi atacar La Jaula. Groar.
Si guanyàvem al Llefià ens intentaríem colar a les primeres places de la Lliga. Destacar que en aquesta jornada s'han suspès dos partits, des del bloc es desconeixen els motius, tot i que hi ha indicis que diuen que un partit no es va disputar perquè els dos equips tenien una equipació molt igual i s'havien oblidat la segona equipació. Si em permeteu; Ha, ha, ha, hahahahahaha. Colla d'imbèee....
DJ Codina va començar a pinchar ja dins al vestuari amb la música màquina batejada com a Música del Up&Down (discoteca famosa en el jovent d'avui en dia). One, two, three, four, Uno, dos, tres, cuatro. ¡DALE! ¡Don't stop the paaaaartyy!
(Quina crònica més estranya... cada dia se'm en va més la olla).
Sortíem a escalfar (vosaltres direu si escalfàvem o no, redéu... qualsevol tenia ganes de córrer amb aquest temps). Per tant, alineacions confirmades!
1. Joan Aldavert.
2. Ramón Obis.
3. Christian Guzmán.
4. Iván García.
5. Ian Marca.
6. Albert Puntí.
7. Oriol Dieguez.
8. Pau Font.
9. Jordi Codina.
10. Bernat "Berni" Arnal.
11. Tomàs Giró.
12. Víctor Collell.
13. Èric García.
14. Pau Romaní.
15. Andrés Torres.
16. Miquel "Miky" Alcarria.
17. Camilo Moriones.

Abans de començar el partit, però, vídeo per a motivar als jugadors. Seguit d'imatges combinades amb música (partit contra el Sant Andreu) i algun que altre vídeo, com la magistral falta llançada pel Christian que posava el 2-3. Acaba el vídeo i petita charla del Dani motivadora combinada també amb música, concretament la de Gladiator.

El partit
Els jugadors fa setmanes que estan assabentats d'això del bloc i de les cròniques. I un partit poc animat i poc emocionant, doncs... no té gràcia. Per això fan que succeeixin fets inexplicables i sobrenaturals al terreny de joc (i fora). Una mica més de deu minuts de joc quan s'avança el Llefià aprofitant una centrada des de la banda, un gol bastant afortunat, si se'm permet. ¿Un golet per donar emoció, defensa?
Minut 12. 0-1.
¿Que el Catalònia està perdent a La Jaula? No us preocupeu, gent, no volarà ni un punt. ¿Qui podria ser avui l'heroi? .... Hmm ... El Codina fa uns partits que no marca... Codina, ¿què et sembla si avui marques un Hat-trick i tornes a ser el Pitxitxi? Codina respon: ¿I m'emporto la pilota a casa? ¡CON TODA LA MANO ABIERTA!
Passada vertical del Berni (una més) que deixa a la defensa venuda per a que el Codina encari al porter i marqui amb poques dificultats retornant l'empat al marcador. ¡Delantero pichichi¡
Minut 18. 1-1.
Durant aquests primers minutets, l'àrbitre va ser força protagonista, interrompent el joc contínuament i xiulant-nos vint faltes en contra i una a favor. Fixeu-vos si va ser protagonista que va haver d'amonestar al nostre entrenador Dani, que per a que això passi, ha de ser gorda la cosa. També sembla que s'ha dirigit a algun jugador en concret del nostre equip amb males maneres, parlant fi. Una mica vergonyós per ser un àrbitre. Espero que els àrbitres no estiguin al corrent del bloc, que depèn del que digui, m'agafen la matrícula.
L'equip va estar molt correcte a la primera part, van sortir algunes combinacions que semblàvem el Barça i tot. Tocàvem bé la pilota i això ens donava confiança.
El Camilo va entrar per l'Oriol per intentar regalar-nos un gol.
Si a l'anterior partit deia que podia incloure un apartat anomenat El xou de la banqueta, aquest partit no va estar de menys. Feia molt fred, i les batalles per tenir més manta eren realment divertides. El Dani també va ser víctima del xou; una pilota refusada li va anar directament a l'ull que se li va inflar com una pilota de ping-pong.
Ens vam avançar quan faltaven menys de deu minuts per a que acabés la primera part. Passada de l'Albert que deixa al Codina amb la canya a punt per fer una vaselina al porter i avançar-nos.
Minut 32. 2-1.
I abans de la primera part, augmentem l'avantatge. Falta que li fan al Christian dins l'àrea. Pica Codina i Hat-trick!
Minut 38. 3-1.
A la mitja part el meu Aprendiz de Waterboy Tomàs Giró Mr. va omplir les ampolles d'aigua ja que jo havia d'escalfar, entraria a la segona meitat. Per tant poc vaig escoltar de la Charla de equipo.
Arrencava la segona meitat. Entrava jo per l'Iván i l'Andrés pel Tomàs Jr., òbviament.
El joc no semblava que hagués canviat massa. Centrada del Berni de falta que el Christian pentina i s'anota un golet més a la llista de pitxitxis. Val a dir que és l'únic defensa que ha marcat de l'equip (snif, snif).
Minut 48. 4-1.
No obstant, un minut després ens tornaven a retallar diferències amb un gol imparable per l'Èric, en un 1contra1. L'estirada, no obstant, va ser molt bona.
Minut 49. 4-2.
No podíem abaixar la guàrdia. Ara bé, al minut 54 el Llefià es quedava amb 10 jugadors per l'expulsió d'un d'ells per doble targeta groga. Bon vent!
Destaco una GRAN aturada de l'Èric amb el marcador de 4-2, en un 1contra1 endevina les intencions del davanter del Llefià i dóna ales a l'equip, GRANDE!
Després també expulsaven al seu entrenador, per protestar una targeta que hauria d'haver rebut jo mateix. Reconec que me la podria haver tret, una patada al pit ho acostuma a ser. Consideraria que va ser involuntària i vaig sortir indemne de la jugada.
Després d'uns minuts, el Miky (que havia entrat al terreny de joc) centre de cullera a l'interior de l'àrea i el Pau, aprofitant un rebot, marca el cinquè.
Minut 58. 5-2.
Ens van marcar un tercer gol que em fa mal de redactar, perquè són gols que fan fàstic. Falta a favor del Llefià, a la frontal de l'àrea. Xut ras que no pot interceptar la barrera i a l'Èric se li escapa la pilota i la mateixa entra. Coses que passen, i que passin així, amb 5-2 al marcador, millor ara.
Minut 68. 5-3.
Victòria importantíssima a La Jaula, una vegada més. A casa som imparables. Arribarà un dia que un punt se'ns escaparà, és molt possible. Però tant de bo que aquest camp sigui el més temible de la Lliga!

L'1x1


Joan Aldavert (Retallant diferències). Doncs sí, retalla diferències amb l'Èric al Trofeu Zamora particular del bloc. Avui ha encaixat un gol però la seva actuació ha estat bona. Poca feina i sempre segur. Cada dia millor amb els peus i parant jugades clau. El dia que marqui la diferència en un partit, tremolarà Casillas. No ha pogut fer res al gol.









Ramón Obis (Segur per ambdues bandes). Ha jugat la primera part per banda esquerra i la segona per banda dreta. I a les dos ha estat impecable. Avui els laterals hem estat més endarrerits de lo normal, per conservar l'avantatge i per defensar el seu 4-4-2. Tot i això no s'ha pogut estar de pujar per banda i penjar pilotes a l'olla com ja ens té acostumats.










Christian Guzmán (Suma y sigue). Un gol més del Christian, que continua marcant sense parar. El seu desig de marcar i ser pitxitxi és enorme! Té fam de gols i això s'agraeix, no és típic d'un central. Avui de cap aprofitant una centrada del Berni. I tranquil, segur que ja xutaràs algun penal! (i espero que jo també! =)).









Iván García (Titularitat merescuda). Avui l'Iván entrava com a titular, i s'ho mereix. A part de que els seus últims partits havien estat realment bons, sobretot el del Sant Andreu al Narcís Sala, està entrenant molt i molt bé i encara que nevi no faltarà a l'entrenament. Avui ha estat segur en defensa i ha complert bé.










Ian Marca (Indescriptible). Em vaig prometre que trobaria adjectius. Em rendeixo. Impecable novament, cada dia es supera (tot i que sembli impossible). Té una seguretat al darrera impressionant, amb una sang freda digne d'admirar i treu la pilota jugada realment bé. Sense paraules.














Albert Puntí (De ferro). A la Charla de equipo el Dani ens deia que el pivot perfecte era Busquets, aquell que complia totes les funcions del pivot i de manera perfecta. Doncs el pivot perfecte cadet és l'Albert, que no només és magnífic defensivament, sinó que també trenca la defensa amb passades a l'esquena. (Oh, stop it, you! =)).












Oriol Diéguez (Combinatiu). Avui, a la primera part, l'equip combinava bé, i quasi totes les combinacions passaves per les seves botes. Donava ritme al joc de l'equip i velocitat a la pilota, a part d'amplitud a l'equip i profunditat. Va entrar novament a la segona part i va fer alguna acció destacable.














Pau Font (Gladiador). Lluita cada pilota, no en dóna cap per perduda, corre, es desmarca, xuta... i marca! I a més remata amb el cap i aprofitant el rebot marca, xapó. Avui molt bona actuació, una de les millors de la temporada. És una barreja entre Xavi i Iniesta, de Cesc no, que ja és més alt. =).












Jordi Codina (Killer). Jordi Codina treu la metralleta i comença a disparar a tort i a dret matant a qualsevol que se li posi davant, sigui el porter rival o l'àrbitre. Avui Hat-trick i recupera la condició de Pitxitxi. I evidentment, pilota cap a casa! Enorme Cristiano!














Bernat "Berni" Arnal (Assistent (¿Què? ¿Si o no?)). Oi tant que sí, i és que el Berni és fan número 1 de l'Espartac Peran. Avui ha fet un partit molt complet, al mig del camp amb aquest trivot de migcampistes tenim Catalònia per estona. Quin gran jugador, enorme capi!













Tomàs Giró (Polivalent). Et pot jugar de tot i et pot fer de tot. Si és extrem, desborda, dribla, centra. Si és mig, fa unes passades espectaculars i combina realment bé. Jugui on jugui fa perfecte la seva funció. S'està estudiant la possibilitat de posar-lo de porter. Segur que també ho faria bé. Per cert, és un excel·lent ballarí, i en concret del Gangnam Style!










Víctor Collell (Llançador de faltes). No se sap quantes faltes a favor hem tingut a la frontal de l'àrea, i se les anaven tornant amb el Christian, el Berni i el Codina. Ara, a l'últim minut ja li he dit al Christian; ¿Pico yo, no? i estic segur que abans que acabi la temporada alguna llançaré. Que graciós. Avui amb no tant recorregut.












Èric García (Tacat). Se li ha tacat l'actuació amb el tercer gol que ha encaixat, au va! Tots sabem el porteràs que tenim i ja ens ha salvat en moltes ocasions. Un error el té tothom, i quan els tenen els porters és quan més es noten. Ànims, que el partit seu ha estat molt digne, i ara escrivint això em moro de ràbia!










Pau Romaní (Passant fred, ¿eh?). A la banqueta teníem tots fred, però el Romaní un dels que més. Tapat fins dalt i sempre reclamant el que és seu, ha entrat a la segona part de refresc i ha demostrat novament la seva classe. Magnífic a l'hora de fer passades.













Andrés Torres (Elegant, doncs com sempre). Entrava a la mitja part juntament amb mi i ha demostrat ser un jugador polivalent, podent jugar d'extrem o d'interior. Té una elegància amb la pilota als peus envejable. I una qualitat i una tècnica envejable també!













Miquel "Miky" Alcarria (Enxufat!). Va entrar al camp volen demostrar el que val. Va faltar, doncs com jo, dos dies a entrenar, i ha entrat més motivat que mai i ha aconseguit repartir una assistència. Llàstima que li ha faltat el gol, però tranquiiiiils, ja arribarà, quan es desperti la bèstia, fin de ciclo.












Camilo Moriones (Eléctrico). Entró a la primera parte para que el equipo remontara, y siempre que entra, pasa algo especial en el partido. Es Chicharito Hernández; desborda con su dribling y su desborde, y gran compañero. ¡Muy querido también por la afición! 










Dani López (Currante). Piensa cada día en el equipo, por no decir cada hora, y su dedicación y sus ganas ayudan mucho a ganar los partidos. Vive mucho los partidos del equipo. Hoy ha sido traicionado por un balón cabrón que le ha rebotado en el ojo, ¡pero así intimida más!





I a qui representa que haig de posar com a segon entrenador en el dia d'avui?




Josep de Gregorio (Lesionao). Es va lesionar jugant a futbol fa uns dies, però no ha faltat al partit. Acompanyat per crosses, no ha pogut entrar al camp, però ha estat al vestuari i sempre col·labora per l'equip. Gràcies per venir!








Tomàs Giró Mr. (Defensor dels Walkie Talkies). Avui no ha estat al terreny de joc, però sí al vestuari. Portava els Walkies per si de cas, i ha ajudat en tot l'Aprendiz de Waterboy. Haurem de cronometrar qui tarda més en omplir les ampolles i començar a constituir un rècord!

Sergio Andrés Moriones (¡Ayudante número 1!). Nos ha ayudado hoy, siempre lo acostumbra a hacer cuando puede, pero como hoy faltaban ayudantes nos ha ayudado, por ejemplo, a calentar. ¡Es un grandísimo jugador, ojo al dato! 






Hem viscut bones sensacions al partit. A partir d'ara, tots els partits seran passats per fred, i ves que algun dia hi hagi neu. Quina crònica sortiria. Segurament que no jugaríem el partit.
La setmana que ve no hi ha partit, és pont. D'aquí dues setmanes ens espera l'Escola Brafa, rival que hem de guanyar sí o sí. L'equip entrenarà dilluns i dimecres, divendres no. Gràcies a l'afició per venir en dies com aquests, que fa un fred que pela. S'agraeix! Fins d'aquí dues setmanes!
PD: En breu tindrem el vídeo que ens han passat abans de començar el partit, torneu a mirar el bloc a partir de dimarts i el veureu penjat en aquesta mateixa entrada! Moltes gràcies!

Víctor Collell

Lectors, ja tenim el vídeo! Esperem que us agradi!