sábado, 24 de noviembre de 2012

Jornada 8; Sant Andreu UE - Catalònia UB

Pre-partit
Bé havia sentit a parlar del Narcís Sala i no m'ha fallat. Un camp llarg i ample, en aquest estadi s'hi han disputat partits de la Segona Divisió Espanyola i és tot un honor, tenint en compte que jugava contra un ex-equip del Moya estava més que motivat. Nada personal.
Al nostre camp, el de les Llars Mundet, l'anomeno La Jaula. Doncs aquest, el Narcís Sala, l'anomenaré El laberinto, i és que mare meva lo gran que és l'interior de l'estadi, els budells, que diuen. Penjats a les parets cartells de Se prega no escupir, por higiene y por educación. No tenen fe ni res.
Com deia el nostre entrenador Dani López a el Análisis del míster, el Sant Andreu acostumava a jugar amb un 4-2-3-1, un sistema que no es defensava de la mateixa manera que el 4-4-2 del Pubilla i del Poble Nou. Jugaven amb la defensa força endarrerida, seria difícil trobar espais i guanyar-los l'esquena. Per veure més aneu a Análisis del míster (Poble Nou).
Avui no teníem a La alegría del equipo Camilo Moriones, ja que estava a Navarra. L'hem trobat a faltar, però tot i que no hagi vingut, ens ha donat ànims i força des del Grup del Whatsapp del Catalònia Cadet B, tot un detall. Malgrat la seva absència, alegria no ha faltat!
Tampoc ha vingut a jugar el Pau Romaní, que ja no va venir a entrenar divendres perquè té unes molèsties a la cama. No ha volgut forçar i esperem que no sigui res greu.
Sí que han vingut l'Oriol i l'Andrés, ho esmento ja que ambdós jugadors no van venir a entrenar divendres deixant-nos a tots una mica sorpresos, però no han fallat.
Contàvem però de la presència del Pol Fàbrega, jugador del Cadet A, que ens l'ha deixat l'Alejandro (entrenador del Cadet A) per ampliar una mica més la plantilla en aquest partit. Un jugador de gran qualitat, i ho ha demostrat.
El camp i la seva graderia estava tenyit dels colors groc i vermell, representant la bandera catalana i els colors de l'equip del Sant Andreu. Un equip amb molta història, els quadribarrats.
Avui no ha vingut el nostre segon entrenador Josep de Gregorio, però ¡TRANQUILS! no està de vacances ni ha dimitit perquè li he fotut la posició de Waterboy, no, sinó que complia 10 ANYS AMB LA SEVA PARELLA! FELICITATS! Des d'aquí, des del bloc, el felicito i que si algun dia hagi de faltar als nostres partits, sigui per raons com aquesta.
En el seu lloc hem fitxat a un súperdelegat. Debutava el pare del Tomàs (que també es diu Tomàs). Per distingir-los els anomenarem Tomàs Míster (Mr.) i Tomàs Júnior (Jr.). La grada perdia el seu principal Cheerleader, però no us preocupeu, el Tomàs Mr. faria mans i mànigues per a que la grada no deixés d'animar amb les mateixes ganes.




L'equip semblava concentrat a l'escalfament. Clàssica pinya, clàssica salutació, clàssic CATA-CATA... LO!
i minut de silenci. Minut de silenci pel meu difunt abuelo, respectat per tothom. Des d'aquí li agraeixo al Dani aquest detall i sempre me'n recordaré del que ha fet. Molt agraït.
Alineacions confirmades:
1. Joan Aldavert.
2. Ramón Obis.
3. Christian Guzmán.
4. Víctor Collell.
5. Ian Marca.
6. Albert Puntí.
7. Tomàs Giró Jr.
8. Pau Font.
9. Miquel "Miky" Alcarria.
10. Bernat "Berni" Arnal.
11. Jordi Codina.
12. Iván García.
13. Èric García.
14. Pol Fàbrega.
15. Andrés Torres.
16. Oriol Diéguez.

El partit
No portàvem tan sols un minut, aproximadament quaranta segons quan pilota a l'esquena de la defensa que deixa sol al davanter del Sant Andreu que deixa venut al Joan. Se'l dribla i marca a porteria buida. Ai ai ai...
Minut... ¿Minut? 0. 1-0.
Malgrat el gol tan matiner, els ànims no es van perdre, ni molt menys. És més, potser ens va esperonar i tot. La moral de l'equip no va quedar afectada i vam seguir intentant fer el nostre joc, mai sense perdre el nostre estil.
Vam anar de menys a més. Pilota enverinada penjada a l'àrea per part del Christian que ningú és capaç ni de tocar-la ni de refusar-la quan, el més llest de la classe (i no és el Pau, sinó el Berni) controla la bola dins l'àrea petita i marca a plaer, amb una salutació amb el Miky a lo Thierry Henry, fent el Sargento.
Minut 20. 1-1.
El partit el vam dominar nosaltres, en general. Al principi el Joan i el Christian van fer algun servei en llarg i els jugador quadribarrats ja reculaven. Però en un moment donat comencem a jugar-la en curt i tenim molt de temps per pensar quan treiem la pilota jugada. Tot i això no vam poder anar amb avantatge a la mitja part.
Vam corregir detalls tàctics i vam parlar sobre el partit. Ens vam animar tots amb tots i el Dani va moure banqueta. Entraven l'Iván i el Pol per mi i el Miky respectivament. Tots els demés igual.
Vaig acceptar al Tomàs Mr. com a Aprendiz de Waterboy, ja que es va encarregar ell d'omplir les aigües. Bé, no està malament... tot i que encara et falta pràctica... ja s'anirà millorant =).
A la segona part va ser un xou. A la banqueta, em refereixo, al Camp... més o menys. Tomàs Mr. s'enfadava perquè la grada no animava. Em deia molt seriosament; "No no, et juro que els he trucat abans per a que animin, ¿eh?" "Connecta el Walkie!" A lo Jose Mourinho, Tomàs Mr. connectava el Walkie Talkie directament amb la graderia i animava a que animessin. Tot un festival.



No estàvem però d'alegries. Xut llunyà del Sant Andreu que entra per tot l'escaire. S'ha de reconèixer, un golàs que res podia fer l'Èric.
Minut 47. 2-1.
I el Catalònia ha dit que prou. Piles carregades, afició animada i jugadors entregats. Minut 57, centrada del Pol perfecte que el Berni remata després d'un refús del porter. Murri una altre vegada. I empat novament!
Minut 57. 2-2.
I el marcador no es va moure fins tard. Tocàvem bé, teníem arribada... va ser quan faltaven deu minuts quan el Christian es va inventar un golàs de falta directe des de casa seva per posar el 2-3 al marcador. Tothom sabia que marcaria, però alhora ningú s'ho creia.
Minut 70. 2-3.
I havíem remuntat! Com Samuel Eto'o, el Pol demanava posar-se de punta, ja que és ràpid i pot guanyar l'esquena als centrals. A la primera pilota que toca, gol. Passada del Tomàs Jr. que el deixa pràcticament sol per a que encari al defensa, se'l dribli, i marqui. Com Eto'o; Te lo he dicho, Pep. Te lo he dicho. 
Minut 78. 2-4.
Sonava el final del partit i ens treiem un bon pes de sobre. Primera victòria lluny de La Jaula, i molt treballada i complicada! I també dedicada a en Daniel, el meu abuelo. Amb una samarreta sota l'equipació del Catalònia (que més que el Catalònia semblava el Chelsea) samarreta amb dedicatòria. Siempre abuelo. Va per tu.

L'1x1



Joan Aldavert (Providencial). No va poder fer res al gol, però quan el marcador estava amb empat a 1, va treure una mà prodigiosa després d'un xut ras del davanter del Sant Andreu en un 1 contra 1 que va salvar els mobles i va fer motivar a l'equip i animant-se a tots. Enorme!







Ramón Obis (Sacrificat). Ha jugat el partit complet, la primera part per banda dreta i la segona per banda esquerra. Lateral, fa de totes les funcions possibles; puja, baixa, s'ofereix, centra pilotes a l'àrea rival, les rebutja de l'àrea pròpia... inclús s'ha fet mal i ha continuat jugant. Com Puyol... vull dir... com Pepe!






Christian Guzmán (Has d'ensenyar a xutar les faltes a Cristiano Ronaldo). Us pensareu que us prenc el pèl quan us dic que el Christian ha tornat a marcar i que amb aquest ja porta 6 gols en 8 partits i us dic que juga de defensa central. Espectacular, no hi ha paraules per al seu GOLÀS amb majúscules, que ens avançava al marcador.






Víctor Collell (A la tour). Ves, m'he quedat sense feina. Se m'ha fet molt estrany quan el Tomàs Mr. ha omplert les ampolles d'aigua a la mitja part i jo no he hagut de fer res. Però RES. Estic pensant incloure al bloc un apartat amb el nom El xou de la banqueta, protagonitzat pel mateix Tomàs Mr. i les seves converses via Walkie Talkie amb la grada. He jugat mitja part, menys que en altres ocasions, però encantat pel partit.







Ian Marca (Guerrero Celta). Adjectiu robat al Codina, m'ha dit que li deia així i m'ha fet gràcia. Avui tenia la difícil missió de marcar a l'home al Punta del Sant Andreu, a la primera part el número 18 i a la segona el número 7. Ha marcat bé el territori i avui no li ha passat ni una. Cada dia es va superant i al final a un sempre se li acaben trobant adjectius.









Albert Puntí (¡CUNYAT!). I encantadíssim que està ell, amb el Pipiolo. Avui ha fet un partidàs al mig del camp, molt sòlid, molt rocós. Inclús ha tingut una clara ocasió de gol que si arriba a entrar hagués estat un partit més que rodó. Molt participatiu i molt combinatiu, un partit esplèndid.








Tomàs Giró Jr. (Passador). Mig quart gol és seu, passada al Pol que es cola entre els dos centrals i ell allà ja fa la filigrana i marca el quart gol. Ha fet un partit molt complet i viu el futbol d'una manera especial. Quan estàvem a la banqueta, s'emocionava amb els gols de l'equip i moltes vegades no podia estar assegut. Molt fi avui Tomàs Jr.








Pau Font (Ànima de capità). Com sabreu, se li ha cedit el braçalet al Berni, ja que el Pau no disputarà alguns partits amb nosaltres degut a les seves convocatòries amb el Cadet A, però el seu esperit de capità no marxa. Avui ha fet un partit molt bo, i ha tingut el luxe de descansar als minuts finals. Està allà a on se'l necessita i sempre be col·locat.








Miquel "Miky" Alcarria (Polivalent). Pot caure a les bandes, pot jugar de davanter centre, mitja-punta, extrem... avui ha jugat de tot i de tot ho ha fet bé. Ha estat participatiu, en alguna ocasió ha fet alguna jugada destacada per la banda i algun intent de colar-se al forn de la cuina de l'àrea del Sant Andreu, malauradament sense sort.








Bernat "Berni" Arnal (Immens). I dir que aquest jugador es supera partit a partit té tela, perquè ja és prou complicat superar el que ell fa, però avui ha salvat els mobles i ha marcat en el moment decisiu, per partida doble. Firmava l'empat a 1 i l'empat a 2 i donava ales a l'equip, que creia en la remuntada. No dóna cap pilota per perduda. I ara és el Nou Pitxitxi!








Jordi Codina (Lluitador). Avui el Jordi també ha jugat de tot. Per la banda dreta, esquerra, pel centra, baixant a rebre... s'incrustava entre els dos centrals i buscava la seva esquena contínuament. Ha fet algun xut llunyà recordant-nos a Cristiano Ronaldo, llàstima que finalment no s'ha concretat en res. Per cert, perds la condició de pitxitxi!









Iván García (¡MVP!). Al Grup de Whatsapp del Catalònia es comentava "Iván MVP". I és que quan va entrar va fer un partidàs. No va fallar en cap passada i no va perdre cap pilota, a part de provocar la falta que el Christian marcaria i ens posaria per davant en el marcador. Partidàs de l'Iván!








Èric García (Atent). Que un equip rebi gols fa ràbia, però que en rebi quan fan bon partit... encara en fa més. Tampoc el Joan mereixia encaixar cap gol. Li van marcar, s'ha de reconèixer, un autèntic golàs per l'escaire, que no va poder fer res l'Èric. No va tenir massa feina, però estava quan havia d'estar i alguna pilota dividida a l'àrea són totes seves.






Pol Fàbrega (Benvingut i, ¡GOL!). Va venir per ampliar la plantilla directament des del Cadet A, i ens ha vingut de meravella. Va entrar a la segona part per desencallar el partit i així ho va fer. Amb l'assistència de l'empat a 2 i marcant un gol als minuts finals que ens donava tranquil·litat aprofitant una passada del Tomàs Jr. Ens ha anat perfecte que vingués! Llàstima que no tinguem foto!




Andrés Torres (Don Andrés). Potser físicament no s'assembla a l'Iniesta del Barça, però el seu joc és molt semblant. Avui ha provat la posició d'extrem, posició en que també pot jugar el mateix Iniesta. Ha estat molt actiu durant la segona part, amb mobilitat i desconcertant la defensa rival amb passades perilloses a l'àrea.









Oriol Diéguez (Tècnic). La tècnica que assessora aquest jugador és digne d'admirar, quan té la cama a punt per fer un xut o una centrada amb rosqueta és mortal. Delicatessen, té una classe excepcional. Sempre que entra revoluciona el partit. Avui ha buscat l'esquena i el desborde constantment.









Dani López (Apasionado). Eso. Apasionado por el fútbol. Su pasión. Su forma de ver el mundo. Su manera de entender las cosas. Su filosofía de vida. Les hemos ganado el partido tácticamente cuándo hemos jugado con líbero. Acertó de nuevo. Y todo un detalle lo del minuto de silencio. Gracias, míster! 









Tomàs Mr. (¡WATERBOY!). Ha viscut el partit com cap altre a la banqueta. Si és que hi ha hagut un moment que ha perdut els papers. Però literalment! Per terra, dins del terreny de joc... Ha fet molt bé aquesta feina nova per ell, se'l va informar que havia de fer de delegat i ell ho ha fet encantat. L'afició no contava amb el principal Cheerleader, però amb la tecnologia tot és possible. Ja ens passaran alguna foto, ja...



S'acabava un partit especial. Satisfets per la victòria, podíem descansar. La setmana que ve toca el Llefià, principal perseguidor i tampoc hem de fallar. Tot i que jugant a La Jaula no patiu; si juguem com sabem i si l'afició es tira sobre els jugadors (i sobre l'àrbitre) ningú sortirà viu de La Jaula de leones. Només pensem en la victòria. Fins la setmana que ve!
PD: Ai ai ai la Federació Catalana, que no actualitza els resultats... els hi haurem de fer un toquestio. Que els lectors estan impacients per llegir la punyetera crònica!
PD 2: Us deixo el vídeo que ha fet el pare del Miky. Un vídeo boníssim, espectacular, molt bona feina l'ha que ha fet. És el partit contra el Poble Nou. Mireu i disfruteu.

Víctor Collell





miércoles, 21 de noviembre de 2012

Análisis del míster (Poble Nou)


Partido Jornada 7: Catalonia – Poble Nou.
Análisis táctico (por Dani López)
En este partido se nos volvía a plantar un equipo que jugaba un 1-4-4-2, sistema que por ahora no hemos sabido defender con solvencia. El hecho de que el contrario juegue con dos puntas, hace que los dos centrales se vean obligados a marcar y juguemos en igualdad numérica en defensa, con los peligros que ello conlleva si uno es desbordado o superado. El hecho de marcar uno a uno sin hacer coberturas fue uno de los motivos por los cuales no crearon tanto peligro. La defensa debía de haber basculado dejando al lejano “libre” para así poder hacer cobertura al lateral que están encarando y es susceptible de ser superado. Es fácil que me entendáis porque todo esto es lo que hablamos y entrenamos el pasado lunes.
Lo que sí hemos mejorado es atacar en amplitud. Ahora jugamos con los extremos bien abiertos. Eso sí nos falta profundidad, ya que los extremos solo esperan que les tiren un pase al pie, y aquí las opciones son desbordar al lateral o volver a hacer un pase atrás. Deben buscar con desmarque de ruptura la espalda de la defensa rival.
También en ocasiones, no presionamos al poseedor del balón y le dejamos demasiado tiempo para pensar. El jugador que tiene el balón es el primero que tiene que ser presionado, excepto si se trata de una jugada en inferioridad numérica. En la segunda parte el equipo cambió esa mentalidad y presionó mucho más. También mejoramos notablemente la circulación de balón.
Por último destacar que los laterales deben tener más recorrido en ataque y así poder generar situaciones de ventaja con el extremo, como un dos contra uno. Las veces que lo hicimos siempre generamos jugadas de peligro.

Aspectos psicológicos y motivacionales.
 En general la actitud del equipo fue muy buena, tuvimos actitud luchadora, de trabajo y oficio que nos hizo ganar el partido. Estuvo muy bien la “piña” que hicimos antes de salir con la música de fondo y esas palabras, todos mirándonos a la cara. Es lo bueno del equipo que está motivado y sobretodo tiene muchas ganas de entrenar. El único camino a seguir si queremos mejorar es el del trabajo y el sacrificio. Así podremos conseguir nuestra meta, aunque el camino esté lleno de adversidades y obstáculos.
También quiero destacar la generosidad que tuvo Camilo en el gol de Berni (2-1) ya que aún pudiendo marcar él el gol prefirió dejar que Berni lo marcara. En realidad esa era la mejor opción ya que venía de cara con toda la ventaja para golpear. Es un claro ejemplo de la mentalidad de este equipo: Primero es el equipo y luego yo.

Por cierto la semana que viene no tendremos informe del próximo rival (Unificación Llefià) ya que juegan a la misma hora que nosotros y es imposible ir a ver su partido.

Informe próximo rival: Sant Andreu.
Fecha: 17/11/12                                                              Jornada: 7
Partido: Martinenc – Sant Andreu (2-1)                        Equipo analizado: Sant Andreu
Sistema de juego: 1-4-2-3-1
Jugadores destacados (nº, posición y cualidades): -11, pivote izquierdo, buen manejo de balón, pasador.
-30, interior derecho, desborda bien y es técnico
-18, media punta, rápido desborda bien
 Corpulencia física (baja, normal, alta): Normal tirando a baja

ASPECTOS DEFENSIVOS
-Marcaje (zonal, mixto, individual): zonal
-Defensa con o sin libero: Sin libero
-Defensa adelantada o atrasada: Atrasada
-Presión (qué hacen cuando pierden el balón? Pressing a la pérdida o pressing organizado): pressing organizado, no presionaban hasta que el contrario llegaba a su propio campo.
-Distancia entre líneas: Poca, equipo bastante compacto.
-Córners (qué dejan arriba? Tipo de marcaje): Dejan 1. Marcaje zonal (ver gráfico)


-Coberturas de los centrales: Manifiestan pocas coberturas.
ASPECTOS OFENSIVOS.
-Inicio del juego: Balones largos
-Creación del juego: Intentan jugar
-Córners (jugadas, jugadores que van bien por arriba, vigilancias): Largo, dejan 3 atrás en vigilancia.
-Amplitud: Sí se la dan los interiores.
-Movilidad línea atacante (desmarques): Sí, delanteros e interiores.
-Circulación de balón y cambios de orientación (qué jugadores intervienen?): Su fuerte no es la circulación de balón, aunque el número 11 la mueve muy bien.
OBSERVACIONES.
-Dejan jugar mucho y manifiestan poca intensidad en la presión. No presionaban hasta que el contrario llegaba a medio campo.
-El portero es bajito, por lo que va mal por arriba.

domingo, 18 de noviembre de 2012

Jornada 7; UB Catalònia - Poble Nou AT.

Pre-partit
D'aquest Poble Nou també es va fer un anàlisi, ojeadores del Cata van poder fer-nos saber una mica més sobre aquest Poble Nou, un equip perillós que arribava a La Jaula amb ganes de treure'ns la condició d'invictes.
A l'entrada d'aquest mateix bloc Análisis del Míster escrita pel nostre entrenador Daniel López es comentava el partit viscut entre el Poble Nou i el Martinenc amb un resultat de 3 a 7. Jugaven amb un 4-4-2, sense arriscar massa, un marcatge zonal, la pressió no la feien massa agressiva i jugaven amb la defensa avançada. Per veure més aneu a Análisis del Míster.
Semblava que durant la nit havia plogut una mica, però a l'arribar a les Llars Mundet no plovia. La gent no sabia si treure el paraigües o no.
Estàvem al vestuari xerrant tranquil·lament, amb música posada, parlant sobre diversos temes. Avui recuperàvem al Pau, ja no li puc dir capità perquè s'ha cedit el braçalet al Berni, ja que el Pau no podrà disputar varis partits amb nosaltres perquè ja entrena i juga els partits amb el Cadet A. Sempre que pugui vindrà a jugar amb nosaltres, ell n'està encantat. Em sembla.
La charla de equipo va ser força llarga, venint d'empatar 2 a 2 contra el Pubilla Cases, un rival inferior a priori, era normal que haguéssim de corregir coses. El plantejament i l'estil de joc del Poble Nou eren similars als del Pubilla. Havíem d'anar amb compte.
Cap cosa a destacar de l'escalfament, el partit estava a punt de començar amb alineacions confirmades.
1. Joan Aldavert
2. Ramón Obis
3. Christian Guzmán
4. Víctor Collell
5. Ian Marca
6. Albert Puntí
7. Pau Romaní
8. Pau Font
9. Miquel "Miky" Alcarria
10. Bernat "Berni" Arnal
11. Tomàs Giró
12. Iván García
13. Èric García
14. Oriol Dieguez
15. Andrés Torres
16. Camilo Moriones
17. Jordi Codina

El partit
Avui teníem força gent mirant a la graderia. Es veien a alguns aficionats també del Poble Nou situats a la part esquerra de la graderia de La Jaula, mentre que els aficionats locals estaven col·locats a la part alta de la graderia, a l'altura del mig del camp. I jo aquí parlant de graderies i de rampoines quan el que hi ha són quatre cadiretes de plàstic lligades en cadena. Siempre con cariño y respeto, que jo m'estimo molt La Jaula.
No passava massa estona quan ens avançàvem al marcador. Xut de falta del Christian, bastant llunyà, que agafa una rosca magnífica i es cola a la porteria del Poble Nou.
Minut 5. 1-0.
Tot i tenir avantatge, el joc que estàvem desplegat no era precisament bo. Quasi tota la primera part es va jugar al nostre camp. Els nostres migcampistes intentaven enviar pilotes perilloses a l'esquena de la defensa, però sense èxit. El Tomàs es desfeia del seu marcador en algunes ocasions, tot i que no s'acabava de concretar cap jugada.
Quan portàvem una bona estona de la primera part, va entrar el Codina pel Romaní, per intentar donar més amplitud i per veure si el nostre Cristiano estava avui fi.
Això de no trobar-nos ens va acabar passant factura. Després de que el Codina enviés una pilota al pal d'un llançament de falta directa, passada llarga a l'esquena de la defensa que controla una de les estrelles del Poble Nou per acabar definint majestuosament. Faltaven dos minuts per acabar la primera part.
Minut 38. 1-1.
Des de la meva posició de lateral, em va semblar veure un fora de joc força clar del jugador del Poble Nou. I en alguna altre ocasió em sembla que l'àrbitre també se'n va menjar algun. Ho escric aquí i ara, aprofitant que no em pot treure targeta.
Saltaven les alarmes a La Jaula. Ens anàvem cap als vestuaris amb el cap una mica cot, però confiàvem en la nostra qualitat.
A la mitja part, asseguts i descansant al vestuari, vam parlar sobre el partit i l'entrenador ens va dir que havíem de millorar el joc. Va corregir els defectes, i va moure banqueta. Entraven l'alegría del equipo Camilo Moriones i Iván García per el Miky i per mi, respectivament. Al sentir la frase del nostre segon entrenador Josep Algún reserva tiene que llenar las botellas vaig alçar-me corrents, vaig agafar totes les ampolles i vaig anar de pet al lavabo. Com els homes llop; quan jo començo a omplir-les, em transformo. Em surt la capa amb la W i l'antifaç, tot exclamant, WATERBOY!
Començava la segona part i l'equip semblava més animat i amb una mica més de ganes. Passaven tres minuts quan el Berni batia el porter amb un xut ras.
Minut 43. 2-1.
L'equip estava jugant millor que a la primera part, tot i que tampoc estàvem desplegant el nostre millor joc ni de bon tros. Com a curiositat val a dir que aquest segon gol, a l'acta de la Federació, està apuntat al Pau, l'ordre de gols està invertit. Abans que marqués el Pau, però, destaquem una intervenció de l'Èric amb el peu magnífica que salvava l'empat.
Precisament l'Èric va ser qui va donar la passada de gol al Pau perquè aquest marqués. Com ho sentiu. Passada des de la seva àrea que vota just a la frontal de l'àrea del Poble Nou, que el Pau remata amb el cap i bat al porter rival per sobre.
Minut 55. 3-1.
El Miky i jo vam tornar a entrar quan faltaven una mica més de deu minuts, i a la primera ocasió que tenen, xut llunyà del Poble Nou ajustat al pal que res pot fer l'Èric. ¿Casualitat? ...
Minut 70. 3-2.
Vam haver de patir una mica, poc, perquè vam dominar força, però estant tensos i atents fins al final. Victòria ajustada, tres punts, imbatuts a casa; ni un punt volava de La Jaula. Havíem de millorar, segur que ho corregiríem. Temps al temps.



L'1x1
Joan Aldavert (Magnifique). L'adjectiu, en francès, com ell ha confirmat anirà a França a millorar el seu francès, tot i que no sabem quan. Perfecte, va fer un parell de parades destacades en un 1 contra 1. No va poder fer res al gol, com acostuma a passar en els nostres partits.








Ramón Obis (Corresponsal). Doncs això, corresponsal oficial del Cata al camp de l'Europa fitxat pel programa Minuto Y Resultado. Avui segur al darrera, no ha errat i quan ha de posar el peu no falla.









Christian Guzmán (¡Yo quiero ser pichichi!) I poca broma, que amb aquest gol es posa a 1 del Codina. Sòlid defensivament, està quan se'l necessita i si a sobre obre la llauna, xapó. Partit rere partit es va superant.










Víctor Collell (New look). Amb nou pentinat, sortia de lateral esquerra per ajudar una mica a l'equip en atac i lògicament per defensar la meva porteria. Una vegada més Superwaterboy, i redactant-vos una crònica!










Ian Marca (Contundent). Se'ns acaben adjectius, però no patiu que li trobarem més. Novament impecable, no passa una i està sempre ben col·locat. Perfecte també en el dia d'avui.








Albert Puntí (Sanguinolent). Va ser canviat degut a que li sortia sang del nas, i va jugar amb cotó per a que parés l'hemorràgia. Al mig del camp, sòlid, participatiu, tallant pilotes (futbolísticament parlant) i incrustant-se entre els dos defenses per ajudar-los a defensar.








Pau Romaní (Hacker). Ara, a banda de saber un munt sobre tàctica i jugades assajades, també sap sobre tecnologia i ordinadors. No se li escapa una. Avui actiu, obert a banda a la primera part i desmarcant-se, obrint espais i ajudant a l'equip a l'atac.









Pau Font (El retorno del Rey). Tornava a jugar amb nosaltres i ell s'ha trobat a gust. Interior, ha ajudat a l'equip al mig del camp fent molta feina i lluitant cada pilota i a sobre ha marcat un gol de murri. Ben tornat!










Miquel "Miky" Alcarria (Perquè no tot són els gols). Portava dues jornades seguides marcant i avui no ha pogut ser, no obstant ha fet molta feina a dalt, incordiant la defensa amb passades vertiginoses i alguna jugada individual.










Bernat "Berni" Arnal (Essència Berni). El tio juga un dia abans amb l'infantil A de l'estimadíssim Moya per marcar dos golets, guanyar el partit i el dia següent disputar-ne un altre amb les mateixes ganes, o més. ¿Que per què essència Berni? Amb l'infantil A. Marca dos gols... i rep targeta. Tot dit. =). Se'm oblidava; CAMAREROOOOOOOOOOO










Tomàs Giró (To' reshu y to' shungo). I és que el Tomàs intimida al vestuari, amb les seves poses sexys que, com diem, anuncia calçotets. Doncs com el Beckham. Referint-nos al partit de futbol (que és del que menys parlem realment =)) ha jugat molt bé, desbordant per la banda amb carreres magnífiques.









Iván García (Complidor, doncs com sempre). Surt, dona tranquil·litat a l'equip, s'incorpora a l'atac avui més que mai... molt complet. No s'arronsa i a l'hora de marcar, el més seriós de tots.










Èric García (Salvador). Amb el marcador de 2-1, va treure un peu providencial que va tranquil·litzar a l'equip i a sobre va donar l'assistència del tercer gol. Dos palabras; Im - Presionante.








Oriol Dieguez (Ambiciós). Internades per la banda, va perdre molt poques pilotes i les que penjava a l'olla portaven molt de perill. Es va quedar sense marcar, tot i que voldrà marcar en partits següents SEGUR.








Andrés Torres (Tocat). Es va retirar divendres a l'entrenament tocat, amb molèsties a la cama. Malgrat això, no és que s'hagi notat massa. Jugava tranquil i sempre busca l'esquena de la defensa rival.







Camilo Moriones (¡Joer, es que etá enganshao como un shicle!). Palabras textuales de Camilo refiriéndose a el lateral que lo marcaba. Hoy desbordó por la banda y se quedó a punto de marcar, y aunque no le guste, siempre está contento. No quiero decir que tiene un aire a Alexis Sánchez, que si no...








Jordi Codina (Cañonero). Té dos míssils, un a cada cama (i no sabem si en té algun d'amagat) i quan es fa l'espai per xutar i carrega la cama, l'estadi emmudeix i el porter tremola. Avui molt participatiu, ha tingut alguna clara però finalment no ha pogut marcar. Venia de jugar amb el Cadet A, i el fet que jugui dos partits, se li agraeix.








Dani López (Esencial). No le gusta atribuirse los méritos del equipo a él, siempre dice que los que ganamos somos nosotros. Yo creo firmemente que él influye un montón, con sus charlas, sus tácticas y su manera de educarnos. Hoy hemos visto cuánto se le quiere cuando se le ha coreado en la grada. 









Josep de Gregorio (Tècnic). El mateix de sempre, impecable en tot, samarretes, jerseis, resultats, música,... ens ajuda en tot el que pot i dintre del camp demostra una intel·ligència i una manera de veure el futbol que demostra el que sap. Bona feina!






La setmana que ve ens espera un Sant Andreu que ve de perdre 2-1 contra el Martinenc, que no és pas mal resultat. El partit costarà i serà complicat, però de ben segur que si l'afició hi està present i ens anima i treballem de valent ens endurem els tres punts del Narcís Sala. Des del bloc faig un agraïment especial a aquelles persones que venen a veure el nostre partit alienes a l'equip, familiars i amics. Avui comptàvem de la presència de l'Arnau, que s'està recuperant de la lesió de llarga durada que té. Esperem veure'l entrenant aviat. Això és tot, fins la setmana que ve!

Víctor Collell

miércoles, 14 de noviembre de 2012

Análisis del Míster. (Pubilla Cases)


Partido Jornada 6: Pubilla Casas – Catalònia.
Análisis táctico (por Daniel López)
En este partido el equipo en general estuvo a un nivel bastante bajo a nivel táctico. Nos faltó agresividad e intensidad en la presión, dejábamos pensar demasiado al rival. En los partidos anteriores el equipo sí lo hizo ya que esto es una cualidad de nuestro juego.
También hubieron dos puntos de inflexión que pudieron cambiar el partido. Por un lado, en los primeros diez minutos tuvimos tres ocasiones claras que no materializamos y ello nos pasó factura. Por otro lado, una vez conseguido el empate a los diez minutos de la segunda parte tuvimos al rival encerrado en su campo y también fallamos numerosas ocasiones.
En general durante todo el partido estuvimos excesivamente fallones en los pases, nos costaba hacer jugadas combinativas, quizá fruto de ir por debajo en el marcador ante un rival a priori inferior. Nos precipitamos demasiado y como consecuencia la pérdida de balones en zona de medios hizo que el equipo local nos complicara la vida más de lo previsto. Aunque sí cabe resaltar que tras el descanso el equipo sí consiguió trenzar algunas jugadas de mérito.
A nivel defensivo también estuvimos espesos. Mal en las marcas (sobretodo a balón parado), mal en las coberturas y mal juntando las líneas
También nos faltó generar líneas de pase en la salida de balón desde atrás por lo que esta semana haremos especial hincapié en ello. Finalmente, tenemos que acostumbrarnos ya de una vez por todas a atacar en amplitud y a partir de ella buscar la profundidad.

Aspectos psicológicos y motivacionales.
 No hay mal que por bien no venga. Este partido nos servirá para bajarnos de la nube donde estábamos, nos hará rebajar la euforia. Eso sí ni antes éramos tan buenos ni ahora tan malos. Pero tened en cuenta que en cuanto el equipo se confíe y baje el nivel cualquier rival nos puede poner en apuros, como ya se ha demostrado. El partido se empieza a ganar desde el calentamiento. No me gustó que en el calentamiento estuviéramos sin intensidad y demasiado bromistas. Hay que tomárselo todo en serio, recordad que el calentamiento no solo prepara al cuerpo para la actividad física, sino también a la mente. Podemos decir pues que el calentamiento es una preparación psico-física previa al partido
Es verdad que tras el descanso la charla hizo efecto y el equipo se enchufó en el partido logrando el empate en tan solo diez minutos. Esto nos demuestra que cuando el equipo sale a tope es capaz de todo. No solo fue culpa mía, vosotros también creísteis en mis palabras, hicisteis piña y tirasteis el partido adelante.
Esto es un camino muy largo y se trata de que cuando tropecemos nos levantemos con más fuerza que nunca. El partido no lo ganamos porque jugamos mal. Pero también fue una semana rara, ya que el miércoles nos quitaron a Pau y Marc. Que a un equipo le quiten a dos buenos jugadores le afecta no solo a nivel de juego sino también a nivel psicológico y motivacional, y más si uno de ellos es el capitán. Ahora ya sabemos lo que nos toca, no quiero lamentaciones quiero que superemos todos los obstáculos. La vida está llena de ellos y el fútbol no es menos. Yo siempre digo: “mientras más altos son los obstáculos más fuerzas tengo para saltarlos”. Y esto es lo que haremos porque este equipo tiene calidad y cree en el. Vamos a pelear por nuestro sueño hasta el final se ponga quien se ponga por delante le derrotaremos.
El día que me enteré que iba a llevar este equipo me hizo una ilusión tremenda, y esta ilusión no la perderé por más veces que tropecemos. Siempre voy a creer en mi equipo y no voy a parar hasta que saque todo de el. Eso sí necesito que lo deis todo en cada entrenamiento y que juguéis cada partido como una final y no dudo que lo haréis. Seguidme chavales yo os guiaré hacia nuestra meta, porque ahora tengo más fuerzas que nunca!

Informe próximo rival: Poble Nou.
Fecha: 10/11/12                                                     Jornada: 6
Partido: Poble Nou – Martinenc (3-7)                 Equipo analizado: Poble Nou
Sistema de juego: 1-4-4-2
Jugadores destacados (nº, posición y cualidades): 16, delantero izquierdo, rápido y desborda bien.
15, interior izquierdo, rápido y técnico
 Corpulencia física (baja, normal, alta): Normal tirando a baja.

ASPECTOS DEFENSIVOS
-Marcaje (zonal, mixto, individual): zonal
-Defensa con o sin libero: Sin libero
-Defensa adelantada o atrasada: Adelantada
-Presión (qué hacen cuando pierden el balón? Pressing a la pérdida o pressing organizado): pressing organizado
-Distancia entre líneas: En ocasiones sí, sobretodo en las transiciones
-Córners (qué dejan arriba? Tipo de marcaje): Dejan 2. Marcaje mixto: 1 al palo y los demás marcaje individual
-Coberturas de los centrales: Manifiestan pocas coberturas.

ASPECTOS OFENSIVOS.
-Inicio del juego: Balones largos
-Creación del juego: Intentan jugar
-Córners (jugadas, jugadores que van bien por arriba, vigilancias): Largo, dejan 2 atrás en vigilancia.
-Amplitud: Si se la dan los interiores.
-Movilidad línea atacante (desmarques): Sí, delanteros e interiores.
-Circulación de balón y cambios de orientación (qué jugadores intervienen?): Su fuerte no es la circulación de balón.

OBSERVACIONES.
-Al jugar 1-4-4-2 tendremos que situar al pivote entre los centrales para generar superioridad en defensa, pero tendremos ganado el medio campo al ser 3x2.
-Atrás son bajos y dejan espacios.
-Arriba son rápidos y se mueven mucho a la espalda de la defensa.
-El portero de la segunda parte es flojo.