martes, 23 de abril de 2013

Jornada 23; UB Catalònia - Sant Andreu UE

Abans de començar a redactar la crònica d'aquest autèntic partidàs de futbol que vam viure el passat dissabte dia 13 a La Jaula, que sapigueu que torna a escriure-us el vostre cronista habitual. La crònica del Dani va ser magnífica, m'estic plantejant si m'hauria de retirar...
I una raó seria degut a que no he tornat a complir, la crònica del partit contra el Poble Nou (1-2, a la passada jornada) no està enllestida degut a que els dies en que havia de finalitzar-la em varen sortir imprevists (com per exemple anar de convidat a la ràdio, o alguna hòstia indeguda als terrenys de joc =) ). Ja no prometo res, perquè ara sembla ser que el que prometo no és compleix, cròniques que us dec, i un enorme etcètera... semblant doncs a Mariano Rajoy =).
Anem ja amb aquest Cata - Sant Andreu, la cosa prometia (i va prometre).

Pre-partit
No molava gaire el panorama que es presentava en aquest Pre-partit, sobretot personalment. Estava, aquestes últimes setmanes, en segurament el meu millor estat de forma de la temporada, jugant regularment i sentint-me còmode al camp, quan un malaurat cop a l'esquena al partit a terres Poblenouenques va provocar que no anés entrenar aquesta setmana passada i anés a jugar el partit amb molèsties. I ja us avanço ara que vaig començar el partit a la banqueta por si las moscas, a l'estil Leo Messi =) (que no, que no tinc dret a comparar-me amb El altísimo).
Horari atípic el que fèiem a La Jaula. Jugàvem a les 15:30, havíem d'estar al camp a les 14:15, una hora i quart abans (un invent del míster per haver de dinar només aixecar-te =) ). Seguíem amb alguna baixa;
El jugador que teòricament m'havia de suplir en aquest partit, el Tomàs, es ressentia de la lesió i no podria jugar ni tan sols un minut del partit. Una llàstima, semblava que recuperàvem al Tomàs en el partit contra el Poble Nou però ens haurem d'esperar un temps més. Torna aviat, que el vestuari sense el Gangnam Style ja no és el mateix! =).
I vindria amb nosaltres el Nacho de l'infantil A, un jugador amb moltíssima classe (em quedo curt igualment dient que té moltíssima classe) i que pujava per si el necessitàvem, o bé per fer gols, o bé per evitar-los. Un jugadoràs amb tots els ets i uts. Gràcies per venir! =).
Recordem que a l'anada el partit se l'havia endut el Cata per dos gols a quatre en un partit emotiu personalment. I resulta que aquest també acabaria sent-ho (oju, que no només per mi! =) ).
Feia molta calor aquell migdia. Semblava un dia de ple estiu.





Alineacions confirmades;
1. Joan Aldavert.
2. Ramón Obis.
3. Christian Guzmán.
4. Iván García.
5. Ian Marca.
6. Albert Puntí.
7. Pau Romaní "Ruma".
8. Miquel "Miky" Alcarria.                                
9. Camilo Moriones.
10. Bernat "Berni" Arnal.
11. Arnau Puntí.
12. Víctor Collell.
13. Èric García.
14. Oriol Diéguez.
15. Andrés Torres.
16. Ignacio "Nacho" Aguilar.
17. Jordi Codina.

El partit
Gol.
Minut... ¿Minut? 0-1.
Igual que allà al Narcís Sala, començàvem perdent quan no portàvem ni un minut de joc pràcticament. I és que el joc desplegat no era el correcte. No estàvem massa còmodes. El Sant Andreu assetjava la nostre porteria en ocasions i les nostre combinacions no eren tan bones com per superar el mig del camp del conjunt quadri-barrat. Les coses no anaven com esperàvem i ja movíem banqueta.
-Codina, Víctor; salid a calentar.
El Waterboy es posava la suadera per escalfar i per, en breu, entrar al camp juntament amb Jordi Codina àlies El Shaarauwy. Entraríem més tard per l'Iván i pel Romaní respectivament.
I només entrar, el Sant Andreu ens agafa en calces quan nosaltres atacàvem en una jugada de córner (una de les nostres superjugades =) ) i en un contraatac jugada de combinació, pim-pam-pum i gol. Iváaaan, Romaníiiiii, entreeeeu una altre vegada! =).
Minut 20. 0-2. 

I així vam arribar a la mitja part. El joc de l'equip havia millorat una mica, més tensos defensivament, trenant més jugades que al principi del partit i atacant la porteria del Sant Andreu en nombroses ocasions, el Berni va fer un travesser i la pantera colombiana Camilo Moriones va estavellar una pilota a la creueta. La sort no ens acompanyava a La Jaula.
I allà se'm va crear un dubte que estava segur que aquella nit no em deixaria dormir.
Havia notat, durant la primera part, una afició ensopida, que no cridava, que no animava... ¿on era Tomàs Giró Mr.? ¿On era l'afició del Cata? I ara ve el dubte; ¿és l'afició la que ha d'animar al seu equip amb els seus crits, o són els jugadors els que han d'animar a l'afició amb el seu joc? De ben segur que una cosa condiciona una altre.
A la mitja part moltes reflexions al terreny de joc. ¿Havíem de continuar jugant-la des del darrera, o amb un 0-2 i 40 minuts havíem de jugar al pelotazo? Vam relaxar-nos i vam descansar. Cata jugava amb dos defenses =) (de moment!).
Hi hauria un únic canvi; entraria el Nacho per el Ramón, que tenia molèsties.
Va arrencar doncs la segona part.
I novament,
gol.
Minut 41. 0-3. 
Allà tot semblava perdut.
L'ànim dels jugadors baixaria en picat. Es perdria l'interès pel partit, tindríem el cap a un altre lloc donant el partit per perdut, la graderia i l'afició baixarien els ànims... Quan sento que tot s'ha acabaaaat.... (que sapigueu que estic en contra d'aquesta cançó, no m'agrada bàsicament, però el nostre míster, en un arrebato de pasión y de feminismo, la va qualificar com a La cançó del partit.
Perquè...
Un autèntic golàs va ser el que va marcar La pantera colombiana Camilo Moriones, amb un xut sec des de fora l'àrea que es colava per l'escaire de la porteria del Sant Andreu. Des de la meva perspectiva de lateral, es va veure un autèntic golàs a La Jaula, que tenia una mica més de fe. ...que no sé aixeeeecar el cap....
Minut 54. 1-3. 
I tot seguit!
Nou gol del Catalònia, que després d'un xut al pal de falta directa i d'un dubtós refús del porter, el Berni aprofitava l'avinentesa per marcar el segon i retallar distàncies per als locals. La graderia, la banqueta i els jugadors embogien, però no s'havia fet res encara. ...que no tinc foorces peer continuar cap endavaaant...
Minut 57. 2-3. 
Destaco que en aquesta segona part va jugar el canterano Nacho Nachito Nacho, (per a més informació consultar Pedro Pedrito Pedro) que va entrar de lateral i va fer una actuació més que destacada. Alguns laterals tenim els dies contats si seguim jugant així! =).
Es varen produir més canvis més endavant. Un d'ells jo, que tornava a la banqueta i em rellevava l'Uri. Tenint uns centrals tan ofensius com l'Ian i el Christian i uns laterals que en realitat són extrems... el Cata es llençava a l'atac, a mort!
I des de darrera la banqueta també contàvem amb el suport de jugadors del Cadet A, que animaven sense parar. Bé, animaven... provocacions i d'altres, però bé, qualsevol ajut és benvingut. Pobre Chewacca. =).
I tot i que arribàvem a l'àrea en nombroses ocasions, no hi havia manera. La piloteta no volia entrar.
Només un minut restava per a que el partit finalitzés. Falta a favor nostre molt llunyana, uns metres més enllà de la línia de mitjos. Tothom va pujar a rematar. L'havia de penjar un dretà teòricament, però finalment la penjaria Nacho Nachito Nacho amb la seva esquerra d'or. .... ¿la penjaria?
El xut engaltat amb la seva cama bona agafa una rosca maquiavèl·lica i se'n va cap al pal llarg del porter. La pilota s'enlaira. Potser massa i tot. Sembla que no entrarà la piloteta...
Descendeix en picat bruscament. El porter no veu venir el gol i s'estira en va. La pilota toca la part interior del travesser i traspassa la línia de gol. Incrèduls, la gent que va presenciar aquell moment es va abraçar a la primera persona (o cosa) que va trobar. En el meu cas el Codina, ambdós ens vàrem mirar amb llàgrimes als ulls i ens vam afegir a la pinya que s'havia format al costat de la banqueta, amb tot l'equip, mentre jo deixava anar, mentre queia a terra:
-¡La espalda, la espaldaaaaaaa!
Minut 80. 3-3!
I encara que vam tenir alguna opció per a que es quedessin a casa els tres punts, finalment vam donar per bo l'empat. I és, segurament, la cosa més heavy que m'ha passat mai. I és que, fins i tot en els moments més foscos, si t'hi esforces, pots veure la claror, per petita que sigui. I si no la veus doncs sempre et queda, com diria el meu entrenador d'escacs amb el seu accent colombià (persona que li robo moltes frases) Orasión fuerte al espíritu santo. =).
Final bonic a La Jaula. Partits com aquests són el que et fan créixer com a jugador.

L'1x1

Joan Aldavert (Prudent). Tot i acabar la primera part amb 0-2, podríem dir que el Cata va tenir més ocasions que el Sant Andreu. I tot i encaixar dos gols, el Joan no va tenir massa feina, l'acció dels gols i poca cosa més... Res podia fer en cap dels dos, jugades aïllades del Sant Andreu i gols fàcils per a ells. Res a fer. Si tingués més caràcter, la defensa no dormiria mai tranquil·la. =).








Ramón Obis (Tocat). Continua amb molèsties i li és incòmode per jugar, en ocasions juga menys de lo normal per aquestes molèsties (normalment juga tot el partit). Esperem tenir-lo al 100% ben aviat. Tot i no estar-ho, va rendir a un nivell altíssim al camp, a la primera part tenia tasques complicadíssimes com marcar a un dels seus extrems més perillosos. Correcte com sempre.









Christian Guzmán (TOOOOTEEEEEEM MU! =) ). Déu n'hi do la feina que tenien ell i l'Ian per marcar al Kenny Choni, el davanter centre del Sant Andreu. Un jugador alt i fort, i molt corpulent i amb ganes de gol. Va marcar un gol, sí, però la parella de centrals el tenia a ratlla. El Christian va distribuir enormement la pilota i en tasques defensives va estar segur. Potser va assistenciar el tercer gol dels visitants, però no li tindrem en compte =).







Iván García (Seguretat al darrera). No va tenir masses minuts aquest dia, però sigui quin sigui l'extrem que marca i sigui quin sigui el resultat del partit, el seu joc no varia pràcticament mai i dóna una seguretat al darrera que més voldrien alguns donar-la. =). Però clar, jugar a la mateixa posició que l'estrella de l'equip, algun petit inconvenient hauria de tenir... (que consti que ho dic pel Nacho =) ).











Ian Marca (No, no Marca, però quasi! =) ). Cada dia té un aspecte més semblant a Gerard Piqué (també s'ha tallat els cabells) degut a les nombroses incorporacions a l'atac quan el Cata ho necessita. Fet; arriba l'Ian, i ale ale, ja poden haver-hi centrals o no que sigui com sigui crea perill. I al darrera la difícil tasca de marcador la va fer més que bé, un partit difícil, però sin fisuras.











Albert Puntí (Diálogo, diálogoooo =) ). No sé quina en portaven de cap l'àrbitre i l'Albert que no paraven de dialogar. Joder árbitro, Árbitro coño, Pero árbitro no me jodas, Árbitro su coche está mal aparcado... (i ja em perdonareu els col·loquialismes =) ). Al mig del camp, una màquina. Com alguns diuen: "Todo el trabajo sucio de este equipo lo hace Albert" (i amb això no es refereixen a que renta la roba ni la recull al final del partit =) ).







Pau Romaní "Ruma" (En breu al FC Barcelona). I és que el Ruma té el mateix estil; té molta classe, molta tècnica, visió de joc, és àgil... i el més important; és baixet =). Seguint aquesta vegada però l'estil de Pedro, defensivament és un enorme jugador (no jugant de lateral eh!) sinó que jugant d'extrem, la seva tasca defensiva és boníssima i des d'aquí l'aplaudeixo. Pocs són els que ho fan... =).









Miquel "Miky" Alcarria (Nada de diálogo =) ). Corre, passa, esprinta, xuta, salta, remata, centra, bloqueja, carrega, ataca, defensa, controla, domina, trepitja (la pilota =) ), assisteix, marca (de vegades), entra, es llença, posa el peu, mossega (sentit figurat (feel like Luis Suárez)), posa per a les fotos del seu pare, bascula, vira, serveix en llarg, serveix en curt, mana...










Camilo Moriones (Ariete (Fals 9)). (Lo siento Camilo, a partir de ahora tu 1x1 te lo haré en catalán. Encomana el català! =) ). Va jugar de 9, però tenia molt espai a la zona d'atac del Catalònia, es va moure per quasi tot el camp i no va descansar en tot el partit. Si a més afegim que va marcar un golàs des de fora l'àrea amb un xut espectacular, podem dir que va tenir una de les actuacions més rodones de la temporada.








Bernat "Berni" Arnal (Murri). No és ni el primer, ni el segon, ni el tercer, ni l'últim gol que marcarà amb aquest estil. És interior però és un caçagols espectacular, i ho demostra sent un dels pitxitxis de l'equip. Cervell d'aquest equip, però també és el cor. Defensa la samarreta amb tot el seu cor i no es dóna mai per vençut. I això al camp es nota. Gran partit del capità!







Arnau Puntí (Destroyer). Allà per on passa Tornado Puntí, ho destrossa. Encara al lateral amb una força bruta tremenda i se l'endú per davant, faci dos metres i pesi cent kilos. Dóna amplitud a l'equip quan juga a banda, i té desborde. També s'ho deixa tot al camp i també es nota. Fa setmanes que no toca cap pilota amb la mà a l'entreno. ¿Casualidad? Nou cas per a Iker Jiménez. =).










Víctor Collell (El gafe Víctor). No només no porto cap gol en lliga i això que ja s'acaba, no... sinó que entro al camp, ens foten un gol. A la mitja part segueixo malgrat les molèsties, i al primer minut gol. Em canvien, i a l'últim minut empatem al partit. Si és que ja començo a semblar Álvaro Arbeloa. I si a sobre afegim que no fa les cròniques, i que quan les fa són a deshora... quina vergonya.










Èric García (Amb més ocasions de gol que un servidor). Els xuts que fa des de l'àrea són tan potents que en més d'una ocasió s'han estat a punt de colar a la porteria rival. La defensa el vam deixar venut al gol, no va tenir massa feina, sí que alguna acció, però poca cosa. De ben segur que porta més assistències que alguns jugadors de l'equip. A seguir així!










Oriol Diéguez (Ale, otro más). Vingaaaa, un altre lateral més, per a que no hi hagi ja prou competència! (Sincerament m'agrada que reciclin a jugadors de lateral, algun dia somio en jugar d'interior un altre vegada! (tot i que ja no me'n recordo!)). Va entrar per donar més joc ofensiu a l'equip però poques ocasions va tenir. Amb l'empat va haver de defensar alguna acció i no ho va fer pas malament!






Andrés Torres (Pastore). L'assimilo molt amb Don Andrés Iniesta (a part de que tenen el mateix nom) però crec que té un perfil més similar al de l'argentí Javier Pastore. Una tècnica espectacular i un control de pilota exquisit, res del que ja no hagi dit. Va entrar jugant (més o menys, ja cadascú jugava on li rotava) de mitjapunta, per darrera del Camilo i de l'Ian =). Va donar bona circulació de pilota a l'equip.




Nacho Aguilar (Demostrant com es juga de lateral). Va donar una lliçó (no només als laterals) a la gent que mirava el partit a La Jaula. Té tics d'extrem que feia que encarés al seu extrem en nombroses ocasions, però sense perdre ni una pilota. És sens dubte la joia del filial. I si a sobre ens empata el partit a l'últim minut amb un xut de falta més llunyana que les del Christian... mare meva quin golàs =).









Jordi Codina (Perquè no tot són els gols). A l'últim minut, tant jo com el Codina ens vam emocionar després del golàs de Nacho Nachito Nacho. I és que el Codina va viure un partit intens, apassionat i emocionant ben bé fins al final. Va jugar molt bé quan va estar a dalt, amb els seus xuts característics llunyans i carregant la cama. No dubtem que ben aviat es retrobarà amb el gol.










Dani López (Apassionat (Català de la ceba)). I li redactaré l'1x1 en català, que després de donar-nos a tots una lliçó de llengua, ja toca =). Va sortir eufòric del camp després de l'empat i el pare del Miky el va agafar en fotos realment bones, celebrant l'empat. Va viure el partit més que intensament i el seu esforç i la seva fe varen ser recompensats.






Josep de Gregorio (Enfeinat!). Amb tantes baixes que té l'equip, deu anar de bòlit en cada partit; el sprai pa' este, la pomada pa'l otro, una tirita por aquí, un vendaje por allá, un poquito de agua, ¿dónde está el hielo?. I fa, com dic en cada crònica, la seva feina més que bé. Un segon entrenador de garanties. L'enhorabona!




Publico la crònica a destemps (i mira que feia dies que l'havia començada, però no hi ha manera =) ) i demano disculpes, però un cada vegada està més enfeinat i ha de demanar col·laboracions estel·lars com la del nostre entrenador. ¿I qui s'anima a fer una crònica algun dia? Tenim la paraula de que el Tomàs ens la farà (recupera't!) algun dia, quan, segurament, ja hagi acabat els exàmens. ¿I qui més s'anima? Aviam si algun jugador, o algun pare, que de ben segur que faria molta il·lusió.
Aquesta setmana ens hem enfrontat al Llefià, i la crònica la farà novament el nostre entrenador Dani López, que repetirà a petició meva degut a que no tinc massa temps. Espero que hagueu gaudit amb aquesta tan com jo la gaudeixo escrivint =).
Que aquesta afició no pari d'animar mai. Volem més, i més, i més!
Salutacions i fins la propera!

Víctor Collell



I aquí us deixo amb l'heroi del partit! 






No hay comentarios:

Publicar un comentario