sábado, 2 de marzo de 2013

Jornada 17; Escola Guinardó - UB Catalònia

Pre-partit
Horari atípic el que enfrontàvem al camp del Guinardó. Jugàvem, ni més ni menys, que a les 18:15 hores, i si a sobre li afegim que l'anterior partit (un amistós, ja em diràs tu) acaba vint minuts més tard de lo previst, no havíem a jugar i ja era pràcticament negra nit. Feia un fred que pelava i l'afició del cata estava tapada amb mantes protegint-se (o intentant protegir-se) del fred. Aquell mateix dia i l'anterior, el divendres, havíem estat assajant jugades d'estratègia de córner, i intentaríem sorprendre als nostres rivals amb les mateixes (en va, ja us ho avanço, però no varen estar malament).
Afrontàvem el partit amb baixes, malauradament ja habitual en el cata.
No jugava el correcaminos Tomàs, que continua recuperant-se de la seva llarga i molesta lesió. Malgrat el fred, el Tomàs va assistir al partit (ja sense crosses) i va animar a l'equip, se'l sentia de tant en tant des de dins del camp, amb crits dirigits a l'àrbitre, sobretot quan s'equivocava (¡Bien árbitro bien!).
Tampoc jugava l'Andrés, que havia estat malalt durant la setmana i no havia pogut venir a entrenar cap dia. Degut a això i que dissabte no estava al 100%, no anava convocat. Ja tornaríem a reciclar a algú al mig del camp, ja (jo nooooooo, però ja ho sabeu (o us ho imagineu =) )).
L'Iván tampoc era convocat, tot i que sí que anava fins l'estadi del Guinardó (i del Parc). Havia estat operat feia poc i, a part de que no havia vingut a entrenar per l'operació (lleu), encara no estava per jugar. El recuperarem en breu.
I sí que venia convocat però no disputaria finalment cap minut degut a que havia estat també malalt durant la setmana (sortint en màniga curta d'entrenar passades les vuit de la nit, ¿qui es posaria malalt?) era el Joan, que feia doncs que l'Èric tornés a jugar els 80 minuts (lluitant pel pitxitxi).
Partíem clarament com a favorits en aquest partit. Veníem de perdre dos partits seguits (i a casa) contra el Performance i el Sistrells respectivament. Havíem de recuperar la forma i per tant la victòria. Tan de bo.
A l'anada d'aquest partit (partit que jo no havia disputat per escapades oportunes a Salou) l'equip havia guanyat per 6-0 jugant realment bé, segons m'han dit. El Guinardó és un equip que es caracteritza per encaixar molts gols i fer-ne pocs. De rivals petits, cap.
Res més a dir. Charla de equipo, detalls tècnics i tàctics, escalfament, TITULARITAT (que és el més important (¿qui seria lateral sinó? ja us ho diré després =) )) i començava el partit. Abans, però, onze inicial.
13. Èric García (EG13).
2. Ramón Obis (RO2).
3. Christian Guzmán (CG3).
4. Víctor Collell (VC4).
5. Ian Marca (IM5).
6. Albert Puntí (AP6).
7. Juan Camilo Moriones (JCM) (CM7).                            
8. Miquel "Miky" Alcarria (MA8).
9. Jordi Codina (JC9).
10. Bernat "Berni" Arnal (BA10).
11. Oriol Diéguez (OD11).
12. Pau Romaní "Ruma" (PR12).
14. Arnau Puntí (AP14).

Cada dia se'm en va més la pilota. Au, força cata!


El partit
Feia un fred que congelava les pestanyes. Personalment em movia sense que hi haguessin accions per la meva banda. Imagineu-vos; mirant un partit i veient a un tio saltant i escalfant braços i cames. Com el meu benvolgudíssim Moya (Calientas en el campo, ¡hostias Colell!).
D'altre banda, l'Èric ja havia anat a buscar llenya i s'havia fet una llar de foc a l'àrea petita. El Ramón es va afegir a la festa (i ojo perquè trencava el fora de joc! =) ).
I no trigàvem massa estona en avançar-nos. Gol de Cristiano Codina, després d'una sèrie de rebots i d'alguna errada de la defensa rival (¿provocada pel fred? no ho dubto) aprofita un rebot per quedar-se en el mà a mà davant del porter del Guinardó i batre'l per sota. Que marqués el Codina era important!
Minut 6. 0-1. 
I si divendres havíem estat preparant jugades de córner, ens en varen sobrar en aquest partit. En vam picar... uns... ¿cinquanta? Algunes de les jugades varen sortir però per mala sort sense acabar en gol.
I va acabar la mitja part amb aquest curt resultat. Personalment me'n vaig anar al vestuari molt satisfet pel joc de l'equip, vam tenir molta més possessió que el rival i, com que el Guinardó no ens pressionava massa i si ho feia ho feia en camp propi, estàvem força còmodes. Hi havia gent que semblava una mica decebudes, cosa incomprensible al meu parer, ja que l'equip estava fent una molt bona primera part. El Miky havia estat a punt d'augmentar l'avantatge abans de la mitja part, però una aturada amb el peu providencial del porter ho va evitar. L'Èric va fer una intervenció destacada amb un xut molt (MOLT) llunyà del Guinardó que es va enverinar, però l'Èric, molt ben col·locat, va blocar la pilota.
I potser, el fet de jugar tan bé (o força bé) a la primera part, va fer que ens confiéssim una mica.
Sí.
Ens varen empatar.
Passats deu minuts de la represa, falta llunyana a favor del Guinardó que la penja directament i un jugador remata, agafant a contrapeu a l'Èric i la pilota que entrava lentament. L'afició del Guinardó es feia sentir i pressionava constantment a l'àrbitre i també a nosaltres, a banda de que animava als seus jugadors. A la part on estaven els seguidors del Cata se sentia un rum-rum (de fet no se sentia res, tots ells s'havien convertit en glaçons i el cambrer del bar ja començava a entrar-los dins del bar per aprofitar-los).
Minut 50. 1-1. 
L'equip va entrar a la segona part amb poca intensitat. Ens havien empatat i l'equip no s'acabava de trobar. Jo intentava fer alguna escapada per banda, algunes amb èxit (cosa poc habitual) i això va fer que tornés a anar per terra estrepitosament (cosa habitual =) ). La primera part, en quant a joc, havia estat bastant millor i el Guinardó posava més ganes que nosaltres.
Finalment però ens vam tornar a avançar.
I tot gràcies a una passada del Camilo que deixava completament sol a l'Arnau dins l'àrea i resolia magníficament. Poc a poc va agafant forma i podríem estar parlant que està fregant el seu 100%.
Minut 55. 1-2. 
I poca cosa a dir. Vam tenir novament forces córners a favor (sense resultat (però aquests ja arribaran)). I destaquem una última acció del Guinardó en el darrer minut, que primer salvava l'Èric jugant-s'hi la vida i deixant-s'hi la pell i posteriorment jo a la línia de gol amb el cul rebutjava novament a córner. Ara hem començat a posar a prova la defensa zonal. A veure què tal va.



L'1x1





Èric García (Espantaocells). Va haver d'intervenir relativament poc, però quan ho va fer ho va fer realment bé. Va encaixar un gol en el que poc (o res) podia fer. Va deixar-se el maluc i l'espatlla en un córner al minut 82 que va salvar l'equip d'un mal empat. Va fer també una aturada destacada amb un xut molt llunyà a la primera part. És de moment el Zamora del Cata.










Ramón Obis (Primera part). La primera part va ser seva, va tenir accions molt i molt destacades, driblings que varen deixar bocabadats a molta gent i va provocar OOOHs d'admiracions a la graderia. Defensivament més que correcte. Està en un estat d'ànim molt bo (1-3 al Camp Nou, 2-1 al Bernabéu, i un infinit etc...) no cal que segueixi. Noble y bélico adalid, caballero del honor. =).









Christian Guzmán (¿Colant una pilota per partit?). QUASI! Li anava a posar aquest mateix adjectiu però sense els signes d'interrogació. Sempre (o quasi sempre) cola una pilota. En aquest partit quasi ho va fer (si ho arriba a fer és el meu heroi =) ) però finalment no, val a dir que era pràcticament impossible colar-ne una. Plusquamperfecte com sempre, una referència aquí al cata.










Víctor Collell (Segona part). El Ramón es va quedar amb la primera i jo amb la segona. Vaig fer un partidàs. Driblings a tort i a dret, pixades, filigranes, barrets, bicicletes, sotanes i cops d'esperó (caños i taconazos en cristià) rabonas, xilenes, boleas, croquetes (també bunyols), amagos, rematades de cap (sempre present en mi) etc. Y humildemente lo digo, ¿eh? =).














Ian Marca (¿Fred? ¿Quin fred? Jo vaig a esquiar en calçotets). Podríem dir doncs que és el Puyol de l'equip, a banda de que duu el número 5 és immune als cops, a les trompades i al fred, com el capità blaugrana. Va jugar molt bé, destaco sobretot en aquest partit la seva sortida de pilota, conduint la pilota fins el mig del camp i després... després ja s'ho pensava. =).












Albert Puntí (Fam de gols). Porta un gol en lliga i dues jornades seguides estan a punt de marcar (Sistrells i Guinardó). Sembla ser que té moltes ganes de marcar i si segueix intentant-ho d'aquesta manera estem ben segurs de que ho aconseguirà. Al mig del camp molt bé, va rebre un marcatge individual i se'n va desempallegar en moltes ocasions. Molt bon partit.










Juan Camilo Moriones (Polivalente). Volvió a jugar con nosotros después de que con el Sistrells en liga no lo hiciera y jugó realmente bien, tanto de extremno en la primera mitad y de interior en la segunda. Dió una asistencia clave para ganar el partido. Desbordó en numerosas ocasiones y parece ser que quiere volver a ser el Camilo goleador, ni Falcao ni Chicharito ni pamplinas =).











Miquel "Miky" Alcarria (Reciclatge amb èxit). Va ser reciclat jugant d'interior contra el Sistrells, va donar els seus fruits i ara continua d'interior, per tant direm que el reciclatge ha estat tot un èxit. Va jugar bé al mig del camp, tant defensiva com ofensivament i es va quedar a les portes de marcar. Una llàstima, s'ho hagués merescut. Si segueix així marcarà ben aviat =).













Jordi Codina (¡Bang!). Tret! vull dir, Gol! del Codina, que torna a marcar per empatar al trofeu pitxitxi amb el Berni i per obrir la llauna d'un partit. Esperem recuperar la seva millor versió, amb canyardus típics d'ell, tan de bo que ens meravelli amb gols en cada partit. Un bon Codina és igual a un molt bon cata. Pot jugar de 9 però també pot caure a banda, d'extrem.











Bernat "Berni" Arnal (Incansable). No en té prou de jugar els 80 minuts (tots) amb el Catalònia Cadet B sinó que també és convocat amb l'Infantil A del benvolgudíssim Moya (ah no, que ja no és entrenador =) ) per jugar encara més minuts. Va jugar molt bé, com ens té ja acostumats, però aquesta vegada es va quedar sense marcar. No s'acaba el món, recorda que ets mig! =).










Oriol Diéguez (Escac). Ignoro si sap o no jugar a escacs, però escaquísticament parlant l'Uri sempre està fent Escac a la defensa rival amb les seves amenaces, bé ja sigui centrant, xutant, driblant, assistint o combinant. Té una tècnica excepcional, un centre molt precís i una col·locació de xut que més voldríem alguns. Titularitat merescuda la de l'Uri.










Pau Romaní (A falta de bandas, a Ruma llamas (Reciclat) (Mala rima))). Va entrar a la segona part pel Ramón, sí, de lateral, i no ho va fer pas malament, al contrari, va deixar parat a més d'un (no m'incloc =) ). Va interceptar pilotes clau, va fer alguna pujada per banda més que destacada i cada vegada que fa una passada demostra molta seguretat. És una gran virtut.











Arnau Puntí (¡Las manos quietas!). I això que en el partit no ho va fer, però compte! A vegades marcar un gol amb la mà et pot costar un entrenament però pot servir de cara al futur. Va entrar, va marcar, va desbordar, va atacar i va córrer tot el que va poder. Fa molta molta feina. Crec que encara no està al 100%, que pot rendir més, llavors sí que veurem a un Arnau estel·lar =).








Dani López (Sin el Ruma las jugadas de córner no son nada). Y no por su altura, óbviamente =). Creando las jugadas de córner seguro que le ha pedido ayuda al experto en táctica del equipo, pero seguro que también son suyas y pronto darán sus frutos. A veces indignado con el árbitro, vive el partido como si estuviera jugando dentro del campo.










Josep de Gregorio (Roura NO. Millor Karanka =) ). La setmana passada, després del partit contra el Sistrells, dèiem que el Josep era Roura. M'ho he pensat. Prefereixo que sigui un titella del Dani i vagi darrera seu com un gosset =). Bé, perfecte com sempre, aquesta vegada no vaig tenir el plaer d'anar a buscar una pilota del Christian (ni els de la banqueta tampoc =) ).





I amb això acabo (que no és poc), que això de tenir baixes no va pas malament per la crònica, menys lletra =) (és broma, és broma). Aquesta setmana ens visita el Martinenc, equip en forma però que ve de perdre amb el Sistrells, per 2-0. Haurem d'estar molt i molt fins si volem endur-nos els 3 punts de La Jaula. Hem de reconquerir aquest camp, home ja!
Recordar que el resultat de l'anada va ser un empat a 3 (3-3) amb un partit emocionant i trepidant ben bé fins al final. Allà va néixer Cristiano Balotelli Codina. A veure si ens el retrobem =).
Salutacions.

Víctor Collell.





No hay comentarios:

Publicar un comentario