En l'entrada passada Análisis del míster, que va escriure el nostre entrenador Dani López i des d'aquí li dono les gràcies, podíem veure una mica com jugava aquest Pubilla Casas, que semblava que tenia un equip més competitiu que anys anteriors.
Jugàvem fora de La jaula, a l'Hospitalet concretament, a un bon camp, ample, i si afegim que havia plogut durant el matí i la nit, la pilota lliscava força i això, teòricament, ens havia d'afavorir a nosaltres, ja que som un equip que sempre que podem la intentem jugar i tocar-la des del darrere.
A l'Análisis del míster, el nostre entrenador observava l'equip rival i esmentava els seus punts dèbils i els seus punts forts. Havíem d'anar en compte, a priori érem superiors, però els partits no es guanyen abans de jugar-los, es guanyen al camp, corrent, pressionant i donant-ho tot al camp.
Quan arribava al camp (encara faltava molt, eren les 10:30 i estàvem convocats a les 11:00) plovisquejava una mica, però no queia cap xàfec. El camp, però, estava moll. Algun o altre relliscaria durant el partit. Esperem que el porter no!
Mica en mica anaven arribant jugadors, d'un equip i altre, i tot seguit el nostre entrenador Dani López amb el seu inseparable segon Josep de Gregorio, amb tot el material. Ens esperàvem a la cafeteria per no mullar-nos ni passar fred, mentre que la nostra afició prenia un cafelito matiner per agafar forces per al partit.
Ens canviàvem, Charla de equipo, amb detalls tècnics i més, escalfament previ i ja coneixíem l'onze inicial.
1. Joan Aldavert
2. Ramón Obis
3. Christian Guzmán
4. Víctor Collell
5. Ian Marca
6. Albert Puntí
7. Pau Romaní
8. Tomàs Giró
9. Miquel "Miky" Alcarria
10. Bernat "Berni" Arnal
11. Jordi Codina
12. Iván García
13. Èric García
14. Oriol Dieguez
15. Andrés Torres
16. Camilo Moriones

Ja havia parat de ploure.
Potser el més important de l'alineació era el retorn del nostre segon capità (i capità en el dia d'avui) Bernat Arnal, el Berni, que després de la sanció per l'expulsió al partit contra el Parc tornava a entrar a l'11 inicial. Ben tornat!
Teníem les baixes del nostre capità Pau Font i del Marc Delgado, ambdós jugadors convocats amb el Cadet A, que jugava el mateix dia. Dues baixes realment importants per al partit, esperàvem que no passessin factura.
Començava el partit doncs, força bé, el Codina tenia ocasions clares que finalment no es materialitzaven, i això podia passar factura. L'equip no tenia massa massa possessió de la pilota, no semblàvem tan desperts com en altres ocasions, però no estava malament. Potser ens faltava més pressió i agressivitat.
Mentrestant, l'afició agraïa que hagués parat de ploure. I nosaltres de fet, també.
Perdonar al principi ens va passar factura. Cometo una falta amb un rodillazo desafortunat als collo... als ouets. En un salt en una pilota dividida, involuntàriament, òbviament, cometo falta més o menys perillosa a la zona de tres-quarts del camp.
El xut del jugador local agafa per sorpresa al nostre porter Joan que no pot evitar el gol i s'obre la llauna al camp del Pubilla Cases. Un xut col·locat que ens agafa per sorpresa a tots.
Minut 15. 1-0.
Quasi en el mateix sospir, nova jugada aïllada del Pubilla, que fa una centrada des de l'extrem que pentina un jugador per a que un altre acabi rematant, agafant desprevinguda a tota la defensa i a contrapeu al nostre porter. Començàvem malament!
Minut 17. 2-0.
L'equip, a la primera part, no es va trobar. No trenàvem jugades. No canviàvem l'orientació. Inseguretat sortint des del darrera i inseguretat davant la porteria rival. Val a dir, però, que el seu porter va parar lo parable i lo imparable. Des d'aquí el felicito, la seva actuació va ser sensacional.
Ho intentàvem de falta, de còrner rematant amb l'espatlla, des de fora l'àrea, passades verticals a l'interior de l'àrea... res. S'acabava la mitja part i 2-0 al marcador. Tocava reflexionar i posar-se les piles.
El punt d'inflexió va ser el descans. Charla del nostre entrenador, que ens esperona, ens motiva, ens anima. Fa aixecar els ànims a l'equip. Fa rotacions que ben aviat donarien fruits. Sens dubte; el punt d'inflexió.
Minut 40. 2-1.
Nou minuts més tard, nova passada vertical cap al Miky que queda sol davant del porter (el segon, el porter que ho havia parat tot està ara a la banqueta) i aquest que no s'arronsa i treu el seu esperit golejador i firma l'empat al marcador. Gol del Miky!
Minut 49. 2-2.
L'empat no el donem per bo, ni molt menys. Tot i que l'equip ha empatat i ha millorat el seu joc, tampoc ens trobem còmodes. Pèrdues a la zona de construcció, a la zona de mitjos, mala sort a l'hora de finalitzar... un seguit de coses que no ens va permetre endunt-se els tres punts del camp del Pubilla Cases.
Al vestuari hi havia moltes cares llargues, però la realitat era aquesta. Des del meu punt de vista, l'empat era lo més just, la primera part l'havien tingut ells i la segona nosaltres. La diferència va ser que, potser nosaltres vam anar a buscar més la victòria quan estàvem empatats.
El fútbol es así.
L'1x1
La setmana passada dèiem que no posaríem notes "per si de cas". Doncs això de treure-les ha estat bé, i bé que avui en podria posar algunes de no tan bones com en els anteriors partits vaig posar-ne de bones o n'hagués pogut posar. Clar, de ben segur que si algú treu mala nota, els pares ja deixaran de tirar-me floretes... ara entenc la fama del bloc... =)
Miquel "Miky" Alcarria (Decisiu). ¿Qui deia que no marcava? Perquè s'equivoca rotundament, porta ja dues jornades seguides marcant i en el dia d'avui ha sigut clau. Firmava l'empat a dos a principis de la segona part que donava a l'equip ànims i ganes per acabar guanyant el partit, malgrat que finalment no s'ha pogut. Gran partit de l'Zlatan!
Dani López (Motivador). Terminaron los cuarenta minutos y nuestro entrenador supo cómo reaccionar. Nos motivó en el descanso, nos dió ánimos y nos apoyó en todo momento. Sin él éste empate no hubiera sido posible. ¡Gracias, míster!
Josep de Gregorio (Atent). Doncs això; atent en tot, pendent de tot, a la guait de tot, quin gran segon entrenador que tenim. No se li passa una. Té uns coneixements tàctics excepcionals, i quan pitjor estava l'equip, a l'hora d'animar també ha influït molt. ¡Grande, grande!
La setmana que ve tornem a jugar a casa, a La Jaula, un camp on ningú, NINGÚ, en sortirà viu enguany. L'equip estarà extra-motivat contra el Poble Nou, amb ganes de guanyar novament, i si podem tenir els NOSTRES jugadors, millor que millor. Novament, agrair a l'afició el recolzament des de la grada (bé, avui no hi havia). Els seus crits d'ànim són extraordinaris, no podem demanar més. Només falta ja que a casa tots cantin a coro l'himne del Catalònia. Vaaaa néixer als anys cinquantaaa.... Fins la setmana que ve!
Víctor Collell
No hay comentarios:
Publicar un comentario