Aquesta crònica la fa l'entrenador, ja que el Víctor, que és qui las fa
habitualment, no va poder assistir al partit al estar en un torneig d'escacs.
Tot i que no és la meva llengua materna, la faré en català, i així demostro que
també em sé expressar en català.
Aquest diumenge el partit era a les 12 (10:45 convocats, o tres quarts
d'onze =)), ja
que en el nostre horari habitual com a local (diumenge a les 10) jugava
l'infantil A, que guanyaria 2-1 al Sant Cugat. Era un partit perillós ja que a
l'anada ens vam deixar dos punts a la visita al Pubilla. Només vindria per
ajudar-nos el Carlos Rueda, ja que el Juvenil C descansava, malgrat tot venia
de jugar 45 minuts el dia anterior amb el Juvenil B. També venien cansats els
Puntí (Albert i Arnau), ja que dissabte van jugar tot el partit sencer amb el
Cadet A. L’Andrés i el Codina no van venir a entrenar cap dels dos dies aquesta
setmana, el primer a causa de molèsties a l'esquena i el segon a causa d'un
estat febril. Cal recordar que divendres vàrem substituir l'entrenament per una
partida de Làser tag, amb l'objectiu
de passar una bona estona i fer “pinya”. El plantejament del partit era clar,
jugaríem amb un 1-4-3-3 (el 1 es el porter i sempre s'ha de posar, és com no
posar un accent) jugant des del darrere, amb molta amplitud i amb molta
profunditat en atac. Aquesta setmana ja teníem les eines per si l'equip
contrari jugués tancat al darrere i defensés a l'àrea. En aquest cas demanàvem
molta amplitud, una circulació de pilota molt ràpida per mirar de trobar espais
o algun forat, obligant a bascular al contrari, i per últim passades a l'espai
molt precises. Després de la xerrada tàctica vaig donar l'alineació que seria
la següent:
1. Joan Aldavert.
2. Ramón Obis.
3. Christian Guzmán.
4. Iván García.
6. Albert Puntí.
7. Arnau Puntí.
8. Miky Alcarria.
9. Carlos Rueda.
10. Berni Arnal.
11. Camilo Moriones.
12. Pau Romaní.
13. Èric García.
14.Oriol Dieguez.
15. Andrés Torres.
16. Jordi
Codina.
Abans de sortir vam fer la “pinya” al vestuari, amb la ja clàssica música
de Piratas del Caribe. En aquest moment vaig notar que l'equip no estava gens
confiat, vaig percebre que tothom tenia unes ganes enormes no només de guanyar,
sinó de destrossar al equip contrari pel que havia passat en l'anada.
Gairebé no havia començat el partit quan vàrem inaugurar el marcador. Era
el minut 3 quan Tornado Puntí feia una jugada personal en la que se n'anava del
lateral, arribava fins la línia de gol i donava una passada enrere per a que
Rueda marqués a plaer.
Minut 3. 1-0.
Quatre minuts més tard de nou el Rueda marcava.
Minut
7. 2-0.
El partit havia començat perfecte i els ulls dels jugador del Pubilla ja
es veia la por d'acabar amb una golejada d'escàndol. El joc de l'equip era
perfecte, sortíem des del darrere jugant col·lectivament, fèiem jugades
combinatives, entràvem per bandes, era un partit de joc ofensiu total. Corria
el minut 19 quan un reaparegut Berni marcava un golàs molt semblant al del dia
del Barcino. En tenia ganes el nostre capità que va estar molt participatiu-
Minut 19. 3-0.
Al minut 34 de nou el Rueda marcava un gol que li donava un hat-trick en
poc més de mitja hora, espectacular! Però la cosa no acabaria pas aquí, tres
minuts més tard l’Albert després de tres rebots (la pilota no volia entrar la
maleïda!) feia la maneta.
Minut 37 5-0.
I a falta d'un minut pel descans de nou
el Rueda feia el sisè, aquest davanter és d'un altre galàxia, 4 gols en 40
minuts. Amb el 6-0 es va arribar al descans.
A la mitja part faríem tres canvis: l'Èric pel Joan, L'Oriol pel Rueda i
Romaní per l'Iván. El primer gol d'aquesta segona part arribava als 45 segons!
Després de treure de centre rondo entre l'Albert i el Berni, la jugada acaba progressant
i el Camilo marca el 7-0. En aquesta segona part el Pubilla es va tancar molt més
per no rebre més gols i no pressionaven fins a camp propi. L'Arnau va signar el
vuitè i el Ramón (un dels que no havia marcat cap gol fins ara) el novè.
L'última mitja hora van entrar el Codina i l'Andrés i aquest primer no va
desaprofitar l'ocasió per firmar-ne un doblet. Ja a les acaballes del partit el
Miky va marcar el 12-0 definitiu. Sens dubte aquest partit ha estat molt bo a
nivell ofensiu, tot i la feblesa del rival dotze gols no són fàcils de marcar.
El que sí m'agradaria remarcar és que en aquests tipus de partits s'ha de tenir
el màxim de respecte al rival i fer les coses ben fetes, és a dir, que no
tothom busqui només el seu gol i jugui per ell mateix. No és que això ho féssim
però crec que ho podíem haver fet encara millor.
L'1x1
Joan Aldavert (Cada dia millor!): Gran
millora la del nostre porter des de que va començar la temporada fins ara. En
aquest partit va tenir poca feina, però va estar molt bé jugant amb els peus.
Christian Guzmán (Kàiser de la defensa): Doncs sí, es el líder de la defensa, va tenir molt poca feina en defensa, però
va estar realment genial en la sortida de pilota des del darrere.
Iván García (Segur en totes les
accions): Partit tranquil per l’Iván que tornava a la titularitat. Molt segur
en la creació del joc i defensivament va estar infranquejable.
Albert Puntí (Jugón): Gran partit de
l'Albert que va ser el timó de l'equip repartint el joc i canviant l'orientació
del joc. A més va marcar un gol després de tres rematades i tres rebots. Al
descans em va dir: “jolines mister que no entrava la pilota!”.
Arnau Puntí (Tornado): És un tornado
perquè quan encara a l'adversari és capaç de tirar-lo a terra i endur-se la
pilota. És un jugador amb moltíssima força explosiva. Va marcar un gol i va
donar varies assistències, demostrant que des de que va superar la lesió és una
peça indispensable per l'equip.
Miky Alcarria (Participatiu): Va
participar en gairebé totes les jugades d'atac de l'equip, donant també vàries
assistències. Al final va poder marcar el seu golet que estic segur que serà el
primer de molts que arribaran fins que acabi el campionat.
Berni Arnal (El retorno del rey): Partit
completíssim del capità en el seu retorn després de la seva lesió. Va marcar un
golàs, va donar vàries assistències i ens va deixar mostres de la seva enorme
qualitat amb canyos i regats
impossibles només a l'abast dels millors.
Camilo Moriones (Pantera colombiana):
gran partit del Camilo, que venia tocat del turmell, però que va estar
fantàstic. Va marcar un gol i va ser un autèntic mal son per al lateral que
el marcava.
Pau Romaní (Nou lateral!): Va jugar tota
la segona part de lateral, posició a la qual s'ha adaptat genial. Va pujar la
banda esquerre amb èxit moltes vegades. Té moltíssima qualitat amb la pilota
als peus.
Èric García (Un monstre en el 1x1): No
va tenir massa feina però va aturar un 1x1 als minuts finals. També va
esbroncar a la defensa que estava una mica despistada al final com a
conseqüència del resultat tan ampli. Això demostra la seva enorme
competitivitat, sempre vol acabar amb la porteria a zero.
Oriol Diéguez (Bala): Va ser una bala,
va jugar d'extrem dret, és a dir, a cama canviada per buscar joc interior i que
així pogués rematar amb l'esquerra. No va poder marcar però ocasions no li van
faltar.
Andrés Torres (Pura tècnica): Va jugar
els últims 30 minuts, va estar molt participatiu al mig del camp, ajudant en la
circulació de pilota i deixant a més d'un bocabadat pels seus detalls tècnics.
Va acabar una mica ressentit de l'esquena, però per després de les vacances ja
estarà al cent per cent.
Jordi Codina (Instint assassí, saca el
látigo): Amb només mitja hora va marcar un doblet que el situa com a pitxitxi de l'equip amb 16 gols. Els dos gols són molt de l'estil Codina amb rematades
fortes. Remata amb les dues cames i té un xut que fa por als porters.
La setmana
vinent ens toca visitar al Poble Nou, 11è a la classificació i que a l'anada ja
ens va costar de guanyar. Ens han canviat l'horari, estava programat pel
dissabte 6 a les 18h. Passarem a jugar-lo diumenge 7 a les 16h. Espero que ara
quedi clar que el mister sí sap el català! Espero que us hagi agradat la meva
crònica, la setmana que ve li tocarà al Víctor que ningú ho fa tant bé com ell!
Daniel López Boza
No hay comentarios:
Publicar un comentario